10 de octubre de 2019
10.10.2019

El 75% dels plàtans caiguts ho fan després d'accions humanes

10.10.2019 | 00:13
El 75% dels plàtans caiguts ho fan després d'accions humanes

L'any 1978 va caure una branca d'un plàtan a l'accés a Pedret. Va causar la mort d'un noi jove de Vulpellac. En aquest indret encara hi resten plàtans que crec que estan en bones condicions.


A primers de març del 2008 en el passeig de la Sardana, a la zona d'accés a l'estadi Felix Farró, va caure un plàtan sense cap causa aparent: ni fongs, ni moviment del terra que envoltés el coll d'arrel de l'arbre, ni símptomes externs de cap classe. A uns trenta centímetres de la base, la fusta estava completament sana a la vista. Però en gratar a les arrels es podia observar que tenia la principal completament podrida i quasi desfeta, malgrat no hi hagués cap «bolet» visible. En seguir mirant vaig tenir la sorpresa de trobar els fonaments d'un dels dos pilarets que hi havia en el portal d'accés a l'estadi. Aquesta actuació, és a dir, l'obertura dels fonaments dels pilars a tocar les arrels del plàtan, al meu entendre va ser la causa originària del seu podriment. He repetit milers de vegades que cal evitar cap actuació que pugui danyar les arrels? però, com molt bé diu un bon amic meu, «ja pots xiular que si...»


Posteriorment, l'any 2013 va caure un altre plàtan, ubicat molt i molt a prop del camí marcat amb rajoles en forma de fulla de plàtan que va des de l'hotel Inform fins a sota del pont de la Barca. Tenia un bolet del gènere Ganoderma. La causa era una altra vegada evident: en fer l'obertura per al paviment del camí es varen ferir les arrels, i d'aquí el podriment?


Al mes de maig del 2018 va caure un altre plàtan de grans dimensions en el passeig que va des de la plaça de les botxes al riu Ter. A cop d'ull era un arbre saníssim, no hi havia cap símptoma extern, però les arrels estaven podrides per un fong sense presència de bolet. Aquí no vaig detectar cap causa originaria del podriment. L'arrel principal estava podrida i només estaven sanes les laterals, insuficients per aguantar l'arbre dret.


El darrer plàtan que aquest any ha caigut, més exactament ha quedat trencat per la meitat, tenia els símptomes típics de podriment per un fong. Fa pocs anys per Fires es va cremar una xurreria i va afectar aquest arbre i el del costat. L'incendi va produir lesions a les branques i a la seva base. En el meu darrer estudi els tinc tots dos senyalats com a base cremada i a controlar.


Bé, l'any 1998 ja vaig dir en un document que calia deixar tres metres de perímetre lliure d'actuacions, per protegir les arrels. Fins al dia d'avui continuo insistint, però «ja pots xiular...». Que quedi clar que no voldria ofendre ningú, no és el meu estil, però em sap molt de greu el poc interès que mostren envers la Devesa els qui tenen l'aixeta de les decisions i dels recursos. Malauradament moltes vegades aquest recursos escassos es llencen a fer actuacions sense cap sentit, o no estrictament prioritàries, només de cara a la galeria. La llista que podria fer seria llarguíssima.


Per a mi la conclusió és molt evident: dels darrers quatre plàtans caiguts, tres, o sigui un 75%, eren arbres lesionats prèviament per actuacions humanes realitzades prop de les arrels. Això a algú li hauria de fer pensar i decidir al respecte. Ja sé que algú podrà dir que la mostra és poc representativa, però és així.


Tinc claríssim que cal fer una planificació a 10/15 anys vista amb les actuacions prioritàries, evidentment consensuades. No cal fer grans documents, ja estan fets, el que cal es planificar les millores acompanyades de la partida anual corresponent. Per cert, parlo de mesures per millorar l'arbrat, però si hi afegim altres coses, millor. Però què seria una Devesa sense plàtans?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook