Senyor Bisbe, què passa al santuari de la Mare de Déu dels Àngels?
JOAN MANEL BALASTEGUI TORRENT girona
Des que el passat juliol van cedir la gestió i explotació del bar-restaurant la cosa és un desastre.
Qui ho duia abans, a part de servir-te uns bons esmorzars o dinars, sempre tenien un somriure i unes paraules agradables.
Qui ho porta ara, ni esmorzars ni dinars. Dels somriures oblidem-nos-en i de les paraules agradables vam passar, dient-ho suau, a les desagradables o amenaces. Les males maneres les van patir els meus pares. «Está cerrado, está cerrado. Abrimos más tarde». I la porta tancada literalment als nassos. I això que eren quarts de dues. I de les coses que t'assabentes parlant amb la gent que hi continua pujant, perquè cadascú d'ells en té una per explicar. Això mentre estava obert. Perquè durant tot el mes de setembre ha estat tancat, no només el bar-restaurant, també ho està la capella.
Ni una miserable espelma es pot possar a la Mare de Déu?
Quan l'agost es van reunir el Sr. Ariza i el Bisbat i ambdues parts van comentar, amb publicació als diaris, que aquests problemes no tornarien a passar, es referien a això? Que tancarien el santuari? Quina pensada més bona! Així eviten problemes i maldecaps.
Diguem-ho clar. A què c.... espera el Bisbat per corregir la situació? Qui és el culpable? El Sr. Ariza, el Bisbat o el Patronat que en gestiona l'explotació? Fa la sensació que mentre vagin caient els dinerets...
Senyor Bisbe, algú li està prenent el pèl i no ho sap. O sabent-ho està mirant cap un altre costat? En qualsevol cas, no sé què és més greu.
Un gironí molt emprenyat.
La saturació del jutjat de família
Ramon Quintano Ruiz Advocat de Girona. Vicepresident de la Societat Catalana d'Advocats de Família
Fa temps que veig com, cíclicament, les nostres autoritats judicials i polítiques es tiren els plats pel cap per la posada en marxa del nou Jutjat de Família de Girona; prevista ara, diuen, per a la tardor de 2020. Tinc la meva opinió, però no és important.
La realitat, mentrestant, és que el Jutjat de Família actual està saturat des que va entrar en funcionament el 30 de desembre de 2009 i que els que pateixen la situació, a més dels seus esforçats treballadors i els professionals que ens dediquem al Dret de Família, són els ciutadans que en requereixen els seus serveis.
Però el que, al meu entendre, encara és més greu és que només un 30 % dels ciutadans de la província de Girona, els ciutadans que viuen a alguna de les poblacions del partit judicial de Girona, tinguin dret a un Jutjat especialitzat en Dret de Família; com és el Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Girona i ho serà el núm. 7 quan entri en funcionament. La immensa majoria de la població gironina (la que viu als partits judicials de Figueres, la Bisbal d'Empordà, Ripoll, Santa Coloma de Farners, Olot, Blanes, Sant Feliu de Guíxols i Puigcerdà), haurà de tramitar el seu divorci a un jutjat que no és especialitzat en Dret de Família i que, per tant, i en principi, oferirà una pitjor qualitat en la seva resposta; sobretot, temporal per manca d'efectius personals i materials. No hi ha dret que, en aquesta qüestió tan sensible, hi hagi ciutadans de primera i de segona.
Al meu entendre, seria molt fàcil especialitzar jutjats de Família al llarg del territori gironí; tan fàcil, per exemple, com ho va ser quan es varen especialitzar els jutjats en Violència sobre la dona. I, pel que veig, més fàcil que posar en marxa el nou Jutjat de Família de Girona.
La creació dels jutjats de Família es va acordar l'any 1981; fa, només, 38 anys. Potser ja seria hora que, qui ho hagi de fer, faci alguna cosa. Aquesta mesura, a més, beneficiaria molta més població gironina que l'entrada en funcionament del segon jutjat de Família de Girona; que també.
Canyes i tapes per als visitants
Xavier Serra Besalú girona
Llegeixo espatarrat que l'Estat espanyol enviarà força centenars de militars a Catalunya, amb una tasca gens clara, per fer serveis generalment menors i, eventualment, alguna actuació estrella, que esperem no sigui tan lamentable com fins ara. Sembla que n'hi ha de tota mena -de colpejar, d'intel·ligència, d'intendència, vigilants, algun traductor, etc.-, per les moltes ocupacions que els deuen esperar.
No són gens benvinguts, pobrets, però aquí som una terra d'acollida. A més, amb tan poca feina -tot i el sou espectacular que Espanya els pagarà- imagino que podran aprofitar per visitar llocs culturals o fer-la petar a les terrasses dels nostres llocs més bonics.
Per això suggeriria que hi hagi una bona oferta de cervesetes i de tapes variades, a fi que es trobin ben a gust.
Mentrestant, la majoria seguirem treballant el millor que puguem per treure endavant el país, com sempre. Amb calma, seny i pau
