19 de octubre de 2019
19.10.2019
Diari de Girona

Dret de vaga o dret de «vago»

19.10.2019 | 00:54
Dret de vaga o dret de «vago»

Fa temps que les convocatòries de vagues, siguin generals o particulars, han abandonat la seva essència original, s'han anat allunyant progressivament del fet de ser una eina de pressió col·lectiva de treballadors per exigir una sèrie de millores sociolaborals als sectors empresarials o polítics que els gestionen, per passar a ser un simple exercici de protesta que –tot i legítim– ha degenerat en una pèrdua de claredat en els seus objectius, en la seva raó de ser i que, en la majoria de casos, ha desembocat en fer-la grossa per demanar alguna cosa a algú que tampoc se sap massa bé qui és, però a qui les masses enfervorides consideren responsable del descontentament. No sé si m'he explicat massa bé però és que ara mateix és difícil d'entendre en què s'han convertit aquestes eines, ni qui són els seus representants, ni què busquen, ni d'on venen, ni cap a on van. I això no obsta que reiteri la meva solidaritat amb qui es cregui amb la necessitat d'exercir aquest dret pels motius que siguin. A mi, per exemple, m'encantaria mobilitzar-me i participar en una vaga que exigís l'obligatorietat de certificar uns mínims d'intel·ligència humana per a l'exercici de qualsevol càrrec polític, premissa obviada massa alegrement durant els darrers anys i que, amb el panorama que tenim, és evident que és la causa principal de tots els mals que deterioren i perverteixen cada vegada més la societat en què vivim.

El fet és que aquesta confusió degenerativa, aquesta dispersió, aquest ús de vegades un pèl abusiu del concepte, ha fet minvar la seva seriositat, la seva utilitat real, la seva efectivitat i, en definitiva, la seva raó de ser, com a mínim entre les aules de secundària. Veure com el sistema educatiu permet sumar-se alegrament als estudiants de tercer i quart curs de l'ESO a tota convocatòria de vaga que els fets del dia a dia els regali amb l'excusa de fer un dia més de festa, a banda d'incomprensible, és una evidència que ajuda a pervertir encara més un dret igual de respectat que els diaris esportius. Si entre els menors d'edat hi ha una comprensible i fèrria interpretació sobre els esmentats usos i objectius d'aquest dret i no fem res per revertir-ho, no només els estem donant cobertura en aquest seu personal dret de vago, que no de vaga, sinó que sobretot estem sent molt irresponsables en la seva formació i, encara més greu, còmplices d'un procés de trivialització de les normes i de les lleis d'un sistema que, tot i defectuós, hauria de vetllar per tots. Si el que es vol, precisament, és formar unes noves generacions a les quals els ha de relliscar tot, unes noves fornades que són les que hauran de rebentar-ho tot instaurant el caos del Joker com a preàmbul a l'autodestrucció final de la societat malalta i depriment que tenim, doncs endavant. Si no és això, d'aquí a uns anys ja no s'hi valdrà plorar. I encara menys esperar que Batman ens vingui a salvar de res.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook