Els perfils maliciosos a les xarxes i els portals de fake news estan establint les prioritats i dirigint l'atenció de milions d'internautes. Les plataformes 2.0 tenen la capacitat i el potencial que els teòrics de la comunicació van atribuir a les empreses periodístiques fa gairebé un segle. El sociòleg William I. Thomas va afirmar llavors: «Si la gent defineix les situacions com a reals, també les seves conseqüències ho seran». La citació manté la vigència. Per a un nombre creixent de navegants, els mitjans socials dominen l'«ambient simbòlic», perquè els seus missatges substitueixen l'experiència i altres formes de conèixer el món, cosa que, als anys 70 del segle passat, va apuntar el professor George Gerbner a propòsit de la televisió. Aquest corrent digital complementa l'onada periodística conservadora que afecta diaris, televisions i ràdios nord-americans i europeus, que tendeixen a revalidar l'estat de les coses.
El periodista Warren Breed va dissenyar el 1958 una espècie d'«anàlisi de contingut al revés», amb el qual, comparant material de la premsa amb estudis sociològics, arribava a la conclusió que els diaris estatunidencs ometien les notícies que poguessin ofendre «els valors religiosos, familiars, comercials i patriòtics»... És a dir, el mateix que passa en el present, com denuncien analistes de centres de recerca com el Tow (Universitat de Columbia) o la Fundació Nieman (Harvard), amb l'agreujant que la Web reprodueix i propaga aquest modus operandi.
