23 de octubre de 2019
23.10.2019

Cartes

23.10.2019 | 00:45

Qui és en Pau?
marc sureda pons llagostera
En Pau és un dels joves detinguts durant els darrers dies que ha ingressat a presó preventiva sense fiança. En Pau és llagosterenc, però podria ser cassanenc, guixolenc o riudellotenc... En Pau podria ser el teu fill, el teu germà, el teu xicot, el teu nebot, el teu net, el teu cosí, el teu amic, el teu veí... En Pau, com tants altres joves i no tan joves, va sortir al carrer per manifestar-se i mostrar el seu desacord davant una realitat que supera la ficció. No sé si va atemptar contra l'autoritat oferint resistència o tirant objectes com s'ha dit. Encara que fos així, no justifica el seu ingrés preventiu a presó.
Aquest dilluns el teatre Casino Llagosterenc ha quedat petit per donar-li suport i rebutjar unes actuacions policials i judicials repressives que haurien de fer reflexionar a tothom. No cal ser independentista, ni tan sols d'esquerres. Només cal tenir sentiments i voler viure en una país normal, perquè en Pau som tots.


Josep Maria Uyà,
un metafísic humanista
edu sívori alt Girona
Em sento un home sobrepassat i a la intempèrie. Comuniquen la mort del meu amic Josep Maria Uyà. Poeta, dramaturg, assagista, articulista, professor d'institut, etc. Un gran amic d'enormes valors humans, de gran saviesa sobre l'existir, noble i exquisit. També a vegades era un «cascarrabias» (com bé diu d'ell Maria Mercè, una de les seves grans amigues) o un «capullo», com tots dos ens dèiem mutuament amb immens afecte. Va ser el meu gran amic i també padrí del meu fill, l'Ernest (el tiet, com li agradava a ell dir).
No només va publicar llibres, també va sembrar arbres en el seu pas per la vida i sobretot grans amics que ara en la seva partida coincidim amb ells i elles en tots aquests valors humans que els explico que l'Uyà tenia.
La vida va concedir a l'Uyà en els últims anys de la seva vida també un pare. Em refereixo al seu amic, el doctor Joaquim Jubert i Gruart.
Vaig conèixer l'Uyà tot just arribat de l'Argentina, el 2001, en una de les nits de poesia que s'organitzaven a les escales de Sant Martí de Girona. Li vaig escoltar recitar els seus excel·lents poemes i esmentar el gran escriptor i pensador argentí Macedonio Fernández, que en la mateixa Argentina encara avui és un il·lustre desconegut o «mal conegut», com solies dir, Uyà.
Amb la seva mort m'adono que mai no vaig entendre res de res i que des d'ara començo a entendre que no hi ha res a entendre. Només una paradoxa que no pot ser resolta. Un misteri insoluble. Un buit.
Aprendré sobre la impermanència de les coses, amic, però com que saps que soc rebel et buscaré pels llocs recòndits de l'eternitat. «La Eterna», potser, a la qual es referia el nostre estimat Macedonio.


Perquè diferenciar és un dret
Jesús Domingo Martínez girona
Diferenciar no és discriminar. El reconeixement de la igualtat dels drets dels homes no només no és contrari sinó que inclou el reconeixement del dret de les persones a la diferència, i en la seva atenció específica en igualtat d'oportunitats. Diferenciar no implica menystenir, i en moltes ocasions és imprescindible per assolir l'equitat.
 Un principi fonamental de la democràcia és la igualtat de drets de tots els ciutadans i el dret a no ser discriminat per raó «de raça, color, sexe, religió, opinió política i de qualsevol altre tipus, origen, etc». (Articles 1, 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans: i 10,2 i 14 de la Constitució Espanyola).
 Altres drets fonamentals es refereixen a l'educació, com que «el pare i la mare tenen dret preferent a escollir el tipus d'educació que serà donada als seus fills» (articles 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans i 27 de la Constitució Espanyola ). No s'exclou l'educació diferenciada, ans al contrari, es reconeix com a dret.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook