Si l'Estat profund torpedina institucions, Parlament, Govern i la societat civil, llavors què queda? Queda una societat desarticulada i quan hi ha alguna guspira la massa s'excita i es mou. La guspira ha estat el TS amb la seva sentència, amb Manuel Marchena al capdavant. Anem a veure com ho analitzaria el premi Nobel de literatura Elias Canetti en el seu sensacional llibre Masa y poder de 1960. La massa té diverses categories però es pot fer molt ràpidament i el foc és màgic per ella i atrau molta més gent al voltant seu. Això ho escrivia Canetti i no es coneixien els mitjans de comunicació actuals com Telegram. La massa és autònoma de tot i qualsevol cosa li sembla La Bastilla. A la massa catalana La Bastilla li ha semblat la tenebrosa comissaria de policia de Via Laietana. Lloc on Antonio Juan Creix va sotmetre antifranquistes a les tortures més salvatges. Tenim molts testimoniatges, entre ells Miguel Núñez, militant del PSUC, que després de molts dies de tortures escruixidores es va encarar a Creix i li va preguntar quant li pagaven per torturar. Aquest li va respondre i Núñez li va dir: «Et paguen una misèria pel que fas».

La plaça del bisbe Urquinaona ha estat també un espai emblemàtic en les manifestacions. És un lloc que en un moment de la historia se'n va dir plaça Francesc Ferrer Guàrdia, que ens vincula fàcilment amb la Rosa de Foc. Cal recordar a tots els pusil·lànimes que critiquen la Rosa de Foc que sense aquests focs encara existirien els Mals Usos i els nens treballarien a les fàbriques catalanes des dels 6 anys.

Canetti segueix: qualsevol atac exterior enforteix la massa. Hi ha hagut tants atacs que el resultat futur és d'esperar. Uns dels eufemismes més bèsties que hem après aquests dies és el «carrusel». Una forma de no dir que hi ha furgonetes dels Mossos que van com boges intentant atropellar catalans que els paguen el sou. Els Mossos donen la sensació que s'han autonomitzat dels seus responsables, potser un dels que hi podria posar remei és Josep Lluís Trapero, però ai las, el mateix Estat profund el vol condemnar per sedició i organització criminal. Tothom sap que per apagar el foc cal aigua. Doncs bé, han prohibit que els bombers puguin manifestar-se amb uniforme. És a dir, aquells que, amb autoritat guanyada a pols, podien fer de servei d'ordre i apagar focs, se'ls ha prohibit fer-ho. Cal recordar que sempre té més maldat el poder que la massa. Si tots els catalans obeíssim el poder neofranquista no es notaria, l'alliberament, però, està en la massa, que ningú ho oblidi. Cal criticar la violència, és clar, la del TS dirigit pel fill de capità legionari Marchena que ha vist un « alzamiento tumultuario» on tothom sap que només hi havia una concentració de protesta.