Feia molt que estava anunciat. Al final s'havia aixecat el teló. Les escenes et portaven a la perplexitat. Costava entendre què estava passant. Darrere d'una porta immensa i sinistra uns personatges foscos maniobraven el cadàver d'un sàtrapa. Ens havíem trobat amb la notària major del regne, el secretari general de la presidència i els marmolers de la casa Verdugo. Una llosa de 1.500 quilos era remoguda als enfonys d'un monument alçat amb el treball, la suor i la vida d'esclaus republicans. Dos helicòpters, cotxes funeraris i la família del difunt vestida de dol. Què estàvem veient? Quan la gran portalada es va obrir i va sortir el taüt de l'assassí a les espatlles dels familiars, l'obra es va aclarir: era un exercici d'impúdica màgia bruta. Un acte funerari d'estat. Propaganda feixista. Tot i que les accions eren gairebé minimalistes, difonien un espectacular i profund menyspreu cap a les víctimes de la dictadura. Els vencedors de la Guerra Civil tornaven a guanyar gràcies a una obscena escenificació que es va tancar amb l'impressionant deus ex machina de l'helicòpter súper puma volant pel damunt de la creu més gran del món. A l'entranya hi duia, ben falcada, la mòmia embalsamada amb la ràbia i l'odi utilitzats en contra dels milers d'ajusticiats durant la postguerra. L'acte hauria de servir per indexar i restituir la dignitat dels més de trenta-mil republicans que hi ha enterrats de qualsevol manera a l'església i, també, de tots els que encara romanen escampats pels cementiris i marges d'Espanya. I, també, és clar, per reinstaurar la República Espanyola que els militars colpistes i feixistes van enderrocar el 1939.
