Desenterrar Franco a dues setmanes d'unes eleccions innombrables ha de mesurar-se per força en vots. El trasllat ressuscita Sánchez, que no pot rebutjar cap ajuda, i catapulta Vox perquè els franquistes vergonyants que no s'han atrevit a defensar el Valle de los Caídos disposaran d'una vàlvula d'escapament a les urnes. De nou, la democràcia sufoca els arravataments dictatorials, en encarrilar-los cap a escons antidemocràtics. Els perdedors del desnonament amb honors de l'avantpenúltim cap d'Estat són PP, Ciutadans i Podem.
El suport a Sánchez no es deu estrictament a l'exhumació, perquè qualsevol pot fer broma amb un tirà difunt. El líder socialista ha viscut una de les escasses jornades de felicitat del seu mandat per haver executat una promesa, amb l'aval suplementari de la primera condemna a Franco emanada del Tribunal Suprem. El missatge del PP, «Passat o present? Futur», no només desenterra lemes ja fatigats de Rajoy, sinó que suposa un nou rècord del sobreentès. Quan Rivera s'encomana a la desocupació o les pensions com a problemes candents, cal imaginar que aquesta nit no soparà en pensar en els afectats per l'infortuni econòmic. Pablo Iglesias retreu l'electoralisme, com si hi hagués un sol gest polític que no estigués ensutjat per aquest vici. A contracor, estan festejant conjuntament l'èxit de Sánchez.
L'única pregunta raonable és si algun dels líders polítics dissidents pensa tornar el dictador a Cuelgamuros, i la resposta és evident. Ergo, Sánchez, i a fixar-se en Vox perquè el perill del franquisme no resideix en els seus deteriorats hereus. El besnet Luis Alfonso de Borbón, que hauria estat rei d'Espanya si s'haguessin complert els volubles designis de Franco, és una garantia d'esterilitat política. I cal donar el condol sentit als que preferirien que es desenterrés la llista d'amnistiats fiscals de Rajoy, una altra promesa de Sánchez que haurà d'esperar mig segle a materialitzar-se.
