29 de octubre de 2019
29.10.2019
Diari de Girona

Cartes

29.10.2019 | 06:00
Cartes

Caixa Girona: «Escoltar i Fer»
Narcís Cadena i Masó GIRONA
Això és el que feien la majoria dels seus empleats quan atenien els clients. També ho fan una munió de persones: metges, advocats, funcionaris, psicòlegs, comerciants, etc.
Conec un senyor que té registrada una marca de la classe 35 i 45. Hi consten les paraules: «escoltar i fer». A la campanya electoral de 2012, un partit polític utilitzava un eslògan semblant. Hi va presentar oposició i el Reg. Prop. Indal. va acordar la denegació total de la marca, però per motius diferents als al·legats.
Faràs el mateix amb la Caixa? «No! La Caixa té molts diners i això li dona poder: ha fet inversions molt rendibles en diferents sectors productius. Però és un poder relatiu: no pot fer tot el que voldria. Tothom recorda quan l'organisme regulador va possibilitar que les caixes es convertissin en bancs. Abans els propietaris eren els impositors. (Títol de la cançó: la maté, porque era mía€). Governs de torn i interessos creats inconfessables –mitjançant la retirada de capitals– obligaren a canviar la seu social de dos bancs catalans. (Titol de la cançó: Por dinero me la quitan/ por dinero, por dinero, la perdí€ O: Los que se van / no volverán / cuando se fueron, no querían marchar€)».
L'hemeroteca ens mostra que existeixen dues Càritas: una per a rics –integrada per bancs; dedicats a condonar deutes a partits polítics i a alguns dels seus membres (però els solen demanar alguna cosa a canvi; és allò de donar un aglà per fer cagar un roure). I l'altra per a pobres –és la Càritas de sempre, al servei de les persones necessitades. De cent en quaranta reben algunes engrunes de la primera Càritas, que es difuminen per les moltes necessitats de persones que han quedat al marge per: pobresa, exclusió social...).


Correus: una vergonya en majúscules
Josep M. Loste Romero portbou
L'indispensable servei postal de Correus és quelcom que cada dia va pitjor.
Quines són/serien les causes d'aquest empitjorament? D'entrada cal dir que el gran problema de Correus és que segueix un model laboral i social ultraprecari, de capitalisme asiàtic.
D'ençà del anys 90 del segle passat Correus va esdevenir un organisme autònom semipúblic i, paulatinament a la privatització, s'ha anat degradant el servei i precaritzant les condicions laborals dels treballadors. D'aquesta manera, a banda de la degradació i la privatització una altra causa del mal servei de Correus és la discriminació; és a dir, tenen preferència dels paquets d'Amazon per damunt de tots els altres productes.
A més, davant d'aquest panorama desolador els ajuntaments haurien d'actuar en el sentit d'obligar, requerir a tots els propietaris i llogaters, especialment, de segones residències, a disposar d'una bústia, i molt particularment, a les urbanitzacions llunyanes dels centres urbans
No hi ha dubte que el problema polític de Correus és greu, no és fàcil la solució; però sense cap mena de dubtes, des de totes les administracions cal/caldria aplicar grans dosis de voluntat política i tenir present que el servei postal de Correus és imprescindible per repartir cartes i notificacions dels ajuntaments, de la Generalitat, dels jutjats i d'altres organismes oficials, que si no es reben poden tenir unes conseqüències molt greus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook