El populisme es fa més fort cada dia. Vegin Itàlia, on una figura com Salvini té molt a favor per ser el futur president. Un polític exindependentista que té com a programa la persecució de la immigració, font, diu, de tots els mals. Que això sigui possible, seria com si el successor del president Torra pogués ocupar La Moncloa. Un panorama curiós per a un país on governava una coalició que, traslladada aquí, seria com si manessin el PP i Podem.

No som tan diferents dels italians. Imaginin que els mitjans públics d'un Govern es dediquessin a qüestionar les actuacions de la seva pròpia policia? Quan aquesta protegeix llocs públics, o l'ús quotidià dels ciutadans de les infraestructures de transport del país? Bé, no ho imaginin. O pensin en una política d'enfrontament, on s'apleguin interessos i consignes, fins a desdibuixar l'espai ideològic entre la CUP i la dreta independentista, fins al punt de semblar una aliança clara? Segurament, coses com aquestes demostren que, en el temps de fortes crisis econòmiques, moltes situacions que semblen impossibles s'acaben produint.

Els problemes econòmics de gran abast generen reaccions estranyes. I és una tasca dels ciutadans entendre que les solucions miracle, la recerca d'enemics externs o el victimisme, són pedaços davant la manca d'idees, o la incapacitat per a solucionar problemes. Són tàctiques de l'abecé de l'evasió dels errors i responsabilitats pròpies. Vegin el perill evident que tenim que la nostra força industrial perdi pistonada. Tenim Nissan, per exemple, produint menys que mai, i amb el rum-rum de la venda de les instal·lacions. Quan Catalunya és un lloc important de la indústria del motor. I som en plena transició cap al vehicle elèctric. També baixa el consum dels productes fabricats des de casa nostra, i no tenim cap política concreta per afrontar la situació. Ens llancem pedres contra el nostre turisme. I els efectes d'aquesta manca de gestió es notaran ràpid. No, els Salvinis de la política no ens salvaran, potser ens faran enfrontar-nos entre nosaltres. Però gairebé mai faran allò que fan els estadistes: encarar els problemes, copiar èxits de fora, cercar receptes positives, i mirar cap al futur per construir una societat amb més oportunitats per als ciutadans del país.