La primavera silenciosa
Lola Arpa Vilallonga peratallada
Fa uns anys vaig deixar la ciutat per anar a viure al camp. Una persona amb criteri em va advertir que el fet de viure entre sembrats i conreus era més perillós per a la salut que no pas viure a la ciutat. No m'ho vaig creure. Malauradament amb el temps m'he adonat que aquella advertència no anava tan desencaminada.
Quan surts a fer un volt, a passejar, de tant en tant observes rètols: «camp ruixat» advertint que s'hi ha aplicat un herbicida, pesticida, producte químic (possiblement Rondup o Glifosfat) altament perillós per els animals i les persones. Passat uns dies, els tractors tornen, amb cisternes carregades de purins i els escampen sobre aquells mateixos conreus. Més tard, vindrà una sembradora a sembrar-hi blat de moro, i s'hi tornaran a col·locar rètols: «Montsanto» o «Bayer», multinacionals capdavanteres dels aliments transgènics, les qui proporcionen les llavors als agricultors.
D'aquesta manera, any rere any es va contaminant l'aire i el sòl, liquidant la biodiversitat que fins fa poc formava part de la vida del camp, ocells, cargols, granotes, sargantanes, papallones, flors salvatges... no hi queda a penes res, silenci, o potser el soroll del vent. Igualment, amb aquest procés es van saturant les capes freàtiques, fins aconseguir contaminar l'aigua de boca. Però, tot i així, els soferts ciutadans estem obligats a pagar la factura de l'aigua... i, si en volem beure sense risc, hem d'anar al súper i carregar-ne un munt d'ampolles, que per descomptat, també les haurem de pagar.
Agraïment al Centre Geriàtric Maria Gay
David Mundo girona
En els moments durs t'adones de les persones que tens al costat, sovint són familiars, amics, però en aquesta ocasió parlo dels professionals del Centre Geriàtric Maria Gay.
Amb aquestes línies vull fer arribar expressament el meu agraïment a tot el personal d'aquest centre, cuidadores, infermers/eres, germanes, personal de recepció, voluntaris, animadora, metge, i a la resta de personal. Per l'entrega, sensibilitat, suport i dedicació que heu tingut amb la meva mare, la Pepita Altimira, durant el temps que ha estat aquí amb vosaltres, i en especial en aquests darrers dies plens d'angoixa, dolor i melangia.
No vull donar noms, ni anomenar ningú en concret, perquè tots i cadascun de vosaltres heu sigut especials, i perquè en aquests moments de tristesa podria deixar-me algú.
Sé que sou professionals i que com a tals feu la vostra feina, però hi ha moltes maneres de portar-la a terme, i us vull agrair que la vostra hagi estat delicada, afectuosa i entregada.
Heu fet que els seus darrers dies hagin sigut menys durs. Ha marxat tranquil·la, perquè ha estat acompanyada per tots vosaltres, que heu tingut cura d'ella i no l'heu deixada sola en cap moment.
Només em resta donar-vos les gràcies per haver-li fet el retorn més afable. Ella, sigui a on sigui, de ben segur que no us oblidarà... i jo tampoc.
