Faig el trajecte indicat fins a l'Altamira, hostal de ruta on a la seva cafeteria, a aquesta hora, es reuneixen grups de treballadors del polígon de Fornells de la Selva. Passada la Nissan busco el camí de terra i el segueixo fins a sota de les vies de la Renfe. És el típic bosc català envoltat de sembrats, creuat per torres d'alta tensió. A prop es veu l'AP-7. Les galeries que formen els ponts de formigó semblen el lloc indicat.
Veig tres cotxes aparcats a plena llum del dia. Un dels cotxes em fa llums. Algú s'acosta a peu. És un jove de pantalons curts marcant paquet i cua. Les sabatilles vermelles amb plataforma realcen la seva figura. Quan li explico que he arribat al lloc com a periodista, em diu que no vol saber res i que en aquell lloc «es va als bifes». Un cotxe s'acosta just després. És un home a la cinquantena de camisa a quadres i ulleres en un cotxe familiar. Porta el seient del nen al darrere. Parlo amb diversos dels assidus esperant trobar George Michael, i trobo en canvi gent comuna, treballadors, nois a la recerca d'una aventura, fins i tot un pare de família.
«Fes l'amor, a Girona», amb aquestes mateixes paraules, de to romàntic, és com es publicita a les xarxes un mapa cruising, paraula que significa sexe gai i anònim en llocs públics amb desconeguts, gratis. Tot i que sembla una cosa inusual, aquestes pàgines reben milers de visites i es valen d'aplicacions de mòbils per quedar. A Girona els llocs cruising són més d'una dotzena.
Un altre assidu dels cruising em comenta que una causa de l'auge d'aquests llocs a les comarques gironines ha estat la caiguda en desgràcia de bars i discoteques gais. «És que tothom es coneix a Girona i, al final, després d'unes poques nits, són sempre els mateixos».
Sempre m'han cridat l'atenció aquest tipus de llocs de sexe lliure, flotant en el silenci que amaguen els boscos limítrofs a una ciutat tan conservadora com Girona. Soc de l'opinió que és preferible que les persones s'estimin, així sigui només sexe («bifes»), al fet que s'estiguin buscant les diferències per perseguir i matar-se. Més enllà d'això, em crida l'atenció aquest hedonisme tan de la nostra època com el mòbil o Netflix, que no és aliè a la resta de la societat. Aquesta recerca de la satisfacció com a fi superior i fonament de la vida de la qual el cruising o el dogging (heterosexual), que podrien haver estat revolucionaris en la seva època, s'han quedat en una altra varietat més de l'eterna gòndola de supermercat en què vivim.
