n el manifest Acampada Plaça Universitat, els joves reunits en assemblea, afirmen que són: a) «una generació sense futur», b) «la generació de la precarietat», c) la que no té accés a l'habitatge, d) la que és «víctima d'un sistema que amenaça la pròpia existència del nostra (sic) planeta» i e) «a qui han robat els drets socials i laborals més bàsics». És una contundent síntesi del sentiment de frustració del jovent del país.

Els acampats plantegen cinc exigències, però l'última és la que marca els grans objectius: «Que es garanteixi un futur digne a la nostra generació: l'accés a l'habitatge social, la plena igualtat entre homes i dones, l'adopció de mesures reals per frenar l'emergència climàtica i la garantia dels drets socials».

En aquest sinòptic programa de màxims s'expressa l'esperit de revolta juvenil que aspira a un món més lliure, igualitari, solidari i sostenible. De fet, les reivindicacions s'assemblen a aquelles de les protestes estudiantils del maig de 1968 a França, que demanaven l'impossible.

Ara bé, després de la fraseologia altisonant, la resta d'exigències coincideixen amb les de les organitzacions sobiranistes, que busquen capitalitzar el descontentament. Així doncs, demanen que «s'aturi la repressió» i «s'investiguin i depurin responsabilitats» de les actuacions policials; que el president Pedro Sánchez «condemni la repressió» i «accepti negociar amb la Generalitat un referèndum d'autodeterminació»; que s'asseguri «l'amnistia per als presos polítics» i que «es garanteixin els drets vulnerats per la sentència del Suprem». Òndia! Són, fil per randa, consignes d'Arran, carn i ungla de la CUP.

Alhora és evident el sectarisme infantil en autoanomenar-se «generació del 14 d'octubre», dia de la sentència del procés, perquè exclouen els qui no són independentistes.

Per a més inri, els estudiants universitaris que volen mobilitzar-se reclamen a les autoritats acadèmiques un sistema d'avaluació alternatiu, i pel que fa als instituts, que no siguin penalitzades les faltes d'assistència. Amb les espatlles cobertes, és fàcil fer vaga! Doncs, ho han aconseguit. Fruit de la covardia o la conxorxa dels òrgans de govern de les universitats, que han aprovat obrir «una via no prevista en la normativa», hi haurà «una prova de síntesi final recuperable per als estudiants que així ho decideixin, sempre que formalitzin prèviament el seu compromís amb aquesta via d'avaluació». Òndia!

Que no s'hi val, a buscar dreceres! L'acampada reivindicativa ha esdevingut una pallassada. L'independentisme radical, que lidera la protesta, s'ha cobert de glòria. Les gran paraules són desmentides pels fets. Sota les tendes de campanya només hi ha un pícnic indefinit.