08 de novembre de 2019
08.11.2019

Cartes

08.11.2019 | 00:38

Agraïment
Mari Artacho GIRONA
El passat dia 31 d'octubre em varen atropellar al passeig dels Països Catalans de Girona. Volia donar les gràcies a totes les persones que em varen ajudar.  A aquelles que em varen socórrer en el moment, al personal de l'ambulància (gent encantadora), de l'hospital Josep Trueta: infermeres, doctora... bé, a tothom que em va atendre... i a la Irene: una amiga que no es va separar de mi en cap moment!
Gràcies, gràcies, gràcies.


Per quan la biblioteca a la
Casa de Cultura?
Ignasi Pèlach Busom girona
Quan es va traslladar la biblioteca de la Casa de Cultura a la nova biblioteca Carles Rahola, l'Ajuntament de Carles Puigdemont va dir que al cap de poc traslladarien la biblioteca Ernest Lluch, que és a prop de la Carles Rahola, a l'espai que havia quedat buit a la Casa de Cultura. Al cap d'un temps van dir que, mentre feien l'adequació de l'espai i el trasllat, obririen provisionalment un Punt de Lectura.
Han passat cinc anys des que van inaugurar la biblioteca Carles Rahola i set anys des que van marxar els llibres, i l'espai buit continua igual, amb els armaris sense llibres i no s'hi ha tocat res.
El Punt de Lectura obert on hi havia la biblioteca infantil té uns horaris limitats –tres hores a la tarda–, no es pot fer préstec interbibliotecari i està tancat per vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu –potser per vacances no es pot llegir?– i a vegades trobes un rètol que diu: «'aquest dia' la biblioteca romandrà tancada». Se suposa que és un servei públic! És així com la Regidoria de Cultura tracta la cultura de la ciutat? Els del Barri Vell i Centre no tenim dret a una biblioteca? Quan pensa complir l'Ajuntament la promesa feta fa cinc anys?


Ni al debat ni a la campanya ningú
ho ha dit
Francesc Buixeda Cabré Santa Pau
Avui hem pogut assabentar-nos que el Govern italià, per resoldre la situació econòmica, ha acordat reduir en 230 els diputats, dels 630 actuals i 115 senadors, dels 315 d'ara, que conformen el legislatiu, en una població de 60,5 milions d'habitants. Una decisió encomiable i molt assenyada, tot i que a Itàlia la situació és tan o més complicada que l'espanyola.
Tampoc no hem sentit res de reducció de la mastodòntica administració central de l'Estat, ja que en haver-se traspassat moltes atribucions a les diferents comunitats autònomes, aquesta hauria d'adequar-se a les necessitats reals de les atribucions estatals.
Hi ha molta preocupació, entre d'altres, per com resoldre la viabilitat i subsistència de les pensions, es proposen perllongar l'edat de jubilació, reduir-les, actualitzar-les al mínim, etc., però reduir despesa de l'administració central ningú s'ho planteja. Està clar, s'han de reduir molts llocs de treball, principalment de confiança i lliure designació, que són coberts, no ens enganyem, per personal afí al Govern que ocupa l'Estat, en cada legislatura.
Aquí estem en període electoral i de moment no hem sentit cap dels candidats plantejar solucions similars; és una pena perquè amb decisions així és com es resol o almenys s'intenta posar solucions imaginatives i contundents contra la crisi. Senyors candidats a les eleccions generals, feu el favor de refer el full de ruta que tingueu pensat, perquè els votants el que esperem són mesures que alleugerin la pressió fiscal i es puguin atendre les pensions, llei de dependència, sanitat, ensenyament, etc. Si us plau! Ho desitgem amb ansietat!


Agraïment a la residència Santa Anna de Bescanó
Joan i Tomi Linde
Fa pocs dies que el nostre pare, Antonio Linde Gil, ens ha deixat, després d'una vida llarga i plena.
Els darrers anys de la seva vida ha viscut a la residència Santa Anna, on es va retrobar amb vells coneguts i on tot el personal vau ajudar a fer que l'adaptació a la nova vida li fos més fàcil.
Amb la vostra professionalitat, comunicació i contacte ajudeu a fer-nos partícips d'aquesta gran família. Que per molts anys continueu amb la mateixa il·lusió.
Aprofitem per agrair a tots els que ens vau acompanyar en aquest moment tan difícil. Moltes gràcies.


Carta oberta al president en funcions,
Sr. Pedro Sánchez
Benet Garriga Fernández fornells de la selva
n Sr. president en funcions, ja sabia que vostè diu el que li sembla segons on és. En el debat que va fer per TVE va prometre que si guanyava portaria a Espanya el nostre president Carles Puigdemont. Permeti'm que li digui que va fer una errada descomunal.
Ara sí que veig que la política de vostè és humiliar els catalans. Però li haig de dir que no té capacitat de solucionar el tema català. Ni vostè ni el seu equip de govern ho han demostrat amb paraules i fets.
Tinc 80 anys i, per tant, he viscut la postguerra i podria escriure un llibre de les misèries que vàrem patir. I ara vostè està intentant quelcom semblant. Sense trets, però sí amb fets. Les meves preguntes són:
- Per què afirma que portarà a Espanya el president Carles Puigdemont?
- Que mana vostè sobre la justícia belga?
- No creu que hauria de demanar disculpes per la seva afirmació?
- Vostè creu que, per treure quatre vots més, això arregla el tema de Catalunya?
Jo li diré el que ha guanyat: més antipatia dels catalans envers la seva persona. Un governant ha de tenir mà esquerra i molt de diàleg. Els catalans són negociadors de mena i, per tant, vostè amb la seva supèrbia serà el responsable del que s'esdevingui a Catalunya. Ens vàreu «cepillar» l'Estatut, i ara què voleu més? Desitjo que consulti amb el coixí i canviï de parer pel bé de la convivència entre nosaltres.


Càritas
Jesús Domingo Martínez GIRONA
El passat dia 10 d'octubre llegia que «l'any 2018 Càritas va destinar 353 milions d'euros a respondre a les necessitats de 2,7 milions de persones, dins i fora d'Espanya». Aquestes xifres són només algunes de les que recull la Memòria anual de Càritas espanyola, que es va presentar a Madrid i que dona mostra de la fortalesa social d'una institució de l'Església catòlica, que se sosté a través de voluntaris i donants que fan efectiva una caritat eficaç i creativa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook