08 de novembre de 2019
08.11.2019

Un combat de Voxa

08.11.2019 | 00:20

Amb sordina equivalent a aquest parèntesi, els grans analistes esbossen des de la dissimulació que potser Abascal va guanyar sense rèpliques el debat de candidats). Les eleccions han quedat reduïdes a un combat de Voxa, amb el partit d'ultradreta moderada en el confortable paper de referent i preferent. La llei prohibeix els sondejos electorals en els últims sis dies, com si la cautela atorgués algun valor científic als confeccionats en dates anteriors. Per esmenar aquesta anomalia democràtica, El Periòdic d'Andorra va publicar dimecres la seva primera enquesta, que atorgava fins a 55 diputats al partit d'ultradreta moderada.

Abans de diumenge, els 55 diputats (cal repetir la xifra per assimilar-la) són una especulació. Ara mateix no interessa si el combat de Voxa es decidirà per aquesta xifra de punts, sinó que pugui anotar-se en enquestes reputades sense desfermar un terratrèmol. Pel que fa a la societat i els seus auguris, el neofranquisme al descobert d'Abascal pot aixecar mig centenar d'escons.

Les xifres a l'abast de Vox no impliquen de moment un retorn a la democràcia orgànica, que avergonyia fins els professors de la Formació de l'Esperit Nacional. No obstant això, els candidats ja han claudicat a la substitució de la ideologia pel patriotisme. Quin partit negaria avui que «l'existència de la Pàtria no pot ser treta a discussió d'homes», quinta essència del franquisme? I per sobre de tot ressalta el número 55, una comptabilitat estupefaent però ja assimilada que distorsionarà tot el Congrés segons explica la relativitat general d' Einstein. La cambra podia defugir un Blas Piñar, el seu únic inquilí d'ultradreta fins ara. No obstant això, cap mecanisme permet comportar-se com si res quan hi ha 55 blasos piñars confortablement assentats a l'altar democràtic (fins la prosa es contagia del to grandiloqüent de la Voxa).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook