Eduquem les persones per a la vida, en valors, i els proporcionem eines perquè cadascú trobi el seu lloc en el món laboral i pugui integrar-se a la comunitat aportant-hi les seves especificitats. Amb aquesta convicció, surto de l'aula i focalitzo la mirada sobre una realitat que reclama visibilitzar-se: la de l'educació i la inserció social de les persones més vulnerables.

Parlo dels treballadors i treballadores amb discapacitat psíquica o física del nostre país, de les persones que treballen als Centres Especials de Treball (CET). Aquestes empreses tenen com a objectiu la integració de les persones amb discapacitat a l'empresa ordinària i les contracten per desenvolupar les diferents activitats de producció o de serveis: restauració, neteja, manufacturats, alimentació, jardineria, cadenes de muntatge? Catalunya és la comunitat autònoma amb major nombre de CET de tot l'Estat amb un col·lectiu laboral de 16.000 persones. La titularitat sol correspondre a fundacions majoritàriament sense ànim de lucre que ofereixen altres serveis per a persones no autònomes a residències, llars i amb suport a domicili. Els recursos vénen dels concerts i de les subvencions atorgades per l'Administració en funció del nombre de persones ateses i del grau de discapacitat de cadascuna d'elles, i els criteris establerts com a directrius d'actuació d'aquests centres són la no discriminació i la inclusió.

El 70% de la plantilla dels CET ha de ser de persones amb discapacitat, i la majoria té contracte de peó, la categoria laboral més baixa. El seu salari base correspon per conveni al salari mínim interprofessional (SMI). L'increment de l'SMI a 900 euros bruts ha generat una situació realment conflictiva que ha evidenciat de nou la problemàtica de fons que arrossega el sector.

En primer lloc, el retard dels pagaments de l'Administració, agreujat per la falta de pressupostos. Afegim-hi que l'administració delega la seva responsabilitat sense exercir un veritable control sobre la gestió del diner públic i la contractació i tractament laborals del personal.

En segon lloc, la manca de transparència de les Fundacions amb la Representació Legal dels Treballadors i Treballadores (RLT) dels seus centres, incomplint molt sovint l'obligació de proporcionar la informació que els comitès i els delegats i delegades li requereixen, dificultant la seva tasca sindical. En tercer lloc, unes patronals que han optat per solucionar el cost econòmic d'aquest increment retallant drets al personal peó, el més vulnerable i el que més s'hauria de protegir. La directriu de pressionar les RLT dels CET perquè signin acords d'empresa amb mesures per sota dels drets del Conveni (augment d'hores anuals de feina i absorció de triennis i altres complements) és utilitzar una de les eines més perverses de la Reforma Laboral per carregar-se la negociació col·lectiva. Aquesta no és la manera de crear ponts de diàleg per poder arribar a solucions consensuades amb els sindicats implicats (CCOO i UGT).

La qüestió de l'SMI no està resolta i portarà cua: davant les nostres denúncies a la Conselleria i a Inspecció de Treball de Catalunya, la Patronal AESS DINCAT va interposar demanda que acaba de resoldre el TSJC amb una sentència que interpreta, arrenglerant-se amb les patronals, que el complement d' antiguitat és absorbible per arribar als 900 euros. CCOO recorrerà aquesta sentència injusta i incomprensible de manera contundent, de la mateixa manera que no admetrà a la Mesa Negociadora del nou Conveni la pretensió de les Patronals que l'augment d'hores anuals, que s'ha establert en aquestes circumstàncies i per acord d'empresa, hi quedi incorporat. CCOO no pot admetre mesures que no s'ajustin a les característiques especials d'aquest col·lectiu treballador. Empitjorar les seves condicions laborals seria enormement injust. Aquests treballadors i treballadores compleixen amb responsabilitat la seva feina i mereixen un treball digne.

A meitat d'octubre, la Conselleria va anunciar una dotació immediata d'increments per a les entitats que suposarà 68 milions d'euros, molts dels quals destinats a pal·liar els efectes de l'aplicació de l'SMI. La mesura és molt positiva, però tanmateix CCOO reclamem de nou que s'imposin límits de control eficaços que garanteixin la transparència en la gestió dels fons públics. L'exigència i la implicació institucionals són obligades per desbloquejar l'actitud victimista en la qual sovint s'instal·len les entitats per mantenir l'opacitat de la seva gestió davant de la RLT. La realitat del sector ha anat canviant i potser caldrà replantejar-se la pervivència i viabilitat d'aquests centres amb la configuració actual i treballar per desenvolupar un nou model de CET.

Alguna cosa grinyola si tolerem que, per no guanyar ni un cèntim de l'increment de l'SMI, una persona amb discapacitat hagi de treballar més hores, perdi els triennis i hagi d'agrair no perdre la feina.

Potser cal preguntar-se si som prou sensibles amb la diferència i garantim un tracte just, ni caritatiu ni paternalista, a les persones dels sectors més vulnerables.