Cal iniciar un gran debat al país i molt especialment als mitjans de comunicació sobre com tractar el feixisme. Es nota que tenim, almenys, dos problemes. El primer és la manca d'actituds clarament antifeixistes. Als EUA, a Anglaterra, a França, a Bèlgica i a Itàlia, per posar només alguns exemples, hi ha una dreta directament i clarament antifeixista. A Espanya, no. El segon és que tenim una democràcia molt jove i la gent no sap com comportar-se davant del nou feixisme. Hi ha una frase molt usada pels que volen passar per liberals sense saber què és el liberalisme i és «a mi no m'agrada prohibir res».

Una de les coses que sabem ara és quants periodistes hi ha responsables de l'ascens del feixisme a Espanya i per què Vox aconsegueix que el votin 3.600.000 súbdits. Podríem fer la llista i començar a assenyalar-los amb el dit. Quants periodistes entre l'ètica democràtica i l'audiència i la responsabilitat han optat per l'estultícia. Són culpables. Però m'emprenya molt l'intent de treure responsabilitat a la gent que vota feixisme. Confonen una anàlisi sociològica de les causes amb l'anàlisi política i ètica de les persones que donen suport als lliberticides. Que hi ha gent sense feina emprenyada amb raó amb el món? Clar. Però justificar-ho és donar-li una bufetada al ciutadà que està en les mateixes condicions i vota opcions democràtiques. Totes les persones en una societat tenen responsabilitats individuals, no val escudar-se en res.

Res justifica èticament els obrers alemanys en atur que van votar i donar suport al nazisme que va acabar amb 60 milions de morts. Al feixisme se'l combat, per tots els mitjans, no se li dona cap possibilitat d'expressió, només combat. Combat era el nom del diari clandestí de la resistència francesa on escrivia Albert Camus.

Cal atrevir-se a dir molt clar que avui ser liberal, és a dir, defensar les llibertats individuals i col·lectives, vol dir ser intolerant amb els intolerants. No és fer el mateix que ells, és ser millor que ells. Els demòcrates tenim una superioritat moral envers aquests individus que si poguessin ens posarien, no a nou persones a la presó, sinó a centenars de milers. De fet es declaren obertament d'aquells que ja ho van fer a partir de 1936. A cada escola, a cada institut, a cada universitat, a cada associació, a cada escala de veïns cal construir barricades contra el feixisme. I no justificar-lo mai, si no no serem a temps d'aturar-lo. La medecina és la memòria republicana. Tanta gent saberuda, tanta tinta gastada, tantes ones plenes d'arguments inversemblants, perquè al final hagi hagut de ser una jove cantant catalana de Sant Esteve Sesrovires, Rosalía, que hagi de donar una lliçó a tothom i digui en veu alta el que hauríem de dir tots: Fuck Vox. No passaran!