El dietari

«Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol», cantava fa una bona pila d'anys en Quico Pi de la Serra. El cantautor no es va imaginar que els fills de puta un dia arribarien a volar, encara que fos en un cel digital com és la xarxa social de l'ocell blau. A Twitter, a banda de tot tipus de gent, alguna fins i tot normal, hi volen fanàtics miserables que converteixen la xarxa en la seva plataforma d'obsessions i d'assetjament selectiu. M'inquieta pensar què feien abans de la popularització d'aquesta xarxa tots els desestabilitzats i frustrats del país.

És probable que Twitter, un món paral·lel on molts abandonen els codis de la civilització quan s'hi «loguen», hagi esdevingut una teràpia per descarregar frustracions que serveix per evitar mals majors.

DiumengeCiutadans alegres

Nova nit electoral. Feia temps que a Catalunya no veia mostres d'alegria política capaç de superar els anomenats blocs. Ha estat a les onze de la nit, quan ja s'han vist escampades pel quadrilàter les dents d'Albert Rivera i dels seus ciutadans.

A Ciutadans no l'ha destruït la seva suficiència, ni la seva falta de categoria política, moral i ètica de molts d'ells perquè aquests «valors» tenen la seva clientela. L'ha destruït l'aparició de Vox, que ha recollit el vot de totes aquestes persones que continuen projectant una imatge d'Espanya, amb Catalunya dins seu, lletja i furiosa. Però ara, amb Vox, aquests votants tenen una casa més feta a mida.

La casa del racisme, de l'homofòbia, de la reverència al franquisme, de la solució fàcil als problemes complicats, i del furor i la ràbia com a mitjà d'expressió. Ja no voten un partit OVNI, com era Ciutadans. Voten l'odi genuí.

DillunsDesconnectats

Sorprèn que, des de fa molts anys, Convergència, ara convertida en JxCat, sempre obtingui a les eleccions millors resultats del que pronostiquen totes i cada una de les enquestes.

I sobretot ara quan a JxCat els seus contrincants de sempre el presenten com un artefacte format per personatges estravagants com del vell circ: la dona barbuda, el nen gos, la dona serp o el faquir, que eren una atractiva col·lecció de persones amb aptituds especials i sorprenents.

Potser aquests contrincants només han vist la raresa heterogènia que forma JxCat i, en canvi, no volen adornar-se que aquest partit s'ha convertit en l'espai polític més definit dels catalans desconnectats d'Espanya i irrecuperables per a qualsevol projecte comú que no passi per una oferta d'un Estat que ara no pot proposar-la.

DimartsCarregar-se Figueres

Llegeixo una enèsima guerra entre partits polítics a Figueres. Ara els neosocialistes anuncien que porten als jutjats els neoconvergents. Fins aquí cap novetat. Li posem neo al davant però aquests dos partits, o el que queda d'ells, no se suporten des de fa més de 30 anys.

La picabaralla és tan menuda i de poble que no us distrauré amb els detalls. Però en tot cas torna a donar solidesa a la teoria sobre l'autodestrucció de Figueres que fa anys desenvolupo malgrat que té molts detractors.

Estic convençut que, governi qui governi, la capital de l'Alt Empordà té un pla des de fa molts anys: s'esforça i treballa molt per aconseguir l'objectiu d'autodestruir-se sobre la base de malparlar-ne i matar-se entre ells enlloc de disse­nyar una nova Figueres amb grans potencialitats.

DimecresOrfes sense fronteres

En tres anys, 430 menors (els que s'anomenem MENA) deixaran d'estar tutelats per la Generalitat a les comarques de Girona. Darrere d'aquesta dada i titular fred, s'amaga una realitat cruel. 430 a la pràctica orfes que hauran de construir-se una vida sols, sense referents i a la intempèrie.

Ajudats per uns quants programes més voluntaristes que no pas efectius de l'administració.

I és que probablement no n'hi ha prou amb l'administració per metabolitzar aquesta nova realitat que porta al país onades de nens que arriben sols fugint de la desesperança.

DijousL'altre Margarit

Conversa fugaç al carrer amb Joan Margarit, interrompuda per mil trucades que el feliciten pel premi Cervantes. Quan penso que la poesia no em commou, recorro a la vivíssima lírica de Margarit per negar-m'ho. La conversa descol·loca Margarit perquè, el dia després de concedir-li el premi, li pregunto pel seu pare, l'arquitecte Joan Margarit i Serradell, i la seva obra a Portbou. Se li posa un rostre xiroi i respon: «El pare va fer la duana que hi ha damunt de la badia». Es refereix a la Duana Vella o 'Aduanilla'. «Aquella que després va comprar un alcalde. També crec, per l'estil en què està construït, que també va dissenyar el mercat», m'explica. Margarit i Serradell va ser un dels arquitectes que va fer construccions significatives pel pla de Regiones Devastadas. Portbou «tot i la seva condició de frontera és un lloc molt intens» m'explica el poeta just davant dels Jesuïtes de Casp, que també té un altre lligam amb Portbou i també amb un arquitecte: Joan Martorell i Montells, autor de l'església del Sagrat Cor de Jesús que tenim davant d'on conversem i també de l'església ­parroquial de Santa Maria de Portbou.

DivendresEnquestes puerils

Enquesta del CEO sobre la independència de Catalunya. Diu l'enquesta que ha caigut el suport de l'independentisme. El 48,8% en contra i el 41,9% a favor. És el percentatge més baix de suports des de 2014. Sempre m'han fet molta gràcia les enquestes absurdes de les quals no es pot comprovar la veracitat. Enquestar sobre un referèndum que Espanya proscriu és tan útil com preguntar per quin temps volen per al proper cap de setmana.