Iñigo Errejón i Albert Rivera han confluït com ànimes bessones. El candidat d'esquerres pel qual sospirava la dreta i viceversa, reduïts per les urnes a la trista condició d'anomalies estadístiques. S'intentarà demostrar que tots dos, i sobretot el fundador de Ciutadans, van determinar la sobtada reconciliació de PSOE i Podem. El que és crucial en el romanç de Sánchez amb Iglesias no són les fragilitats del pacte, que la dreta distorsiona cap a la histèria per considerar que l'esquerra només és adequada per a tasques de majordomia, sinó que cap dels seus crítics va veure venir l'aliança. No van saber llegir que el candidat amb llamborda mostrava el camí.

Rivera no va dimitir de res la nit en què va descobrir que es precipitava des dels 57 diputats al buit de només deu, una anècdota. Sigui per pròpia reflexió, per inducció amistosa o per coacció aliena, dotze hores després s'acomiadava de l'acta de diputat, del partit que va concebre i de la política en general. Es necessita una certa dosi d'ingenuïtat per concloure que la sortida de Rivera no va ser a punta de pistola, igual que el casament de Sánchez amb Iglesias. Però ens estem avançant. El capdavanter de Ciutadans triturava un tabú, en abandonar la tripleta que ha disputat les quatre últimes eleccions generals.

Rivera va ser la primera víctima, però no sadollava la set de sang d'una convocatòria desquiciada. Hi havia el risc que algú es preguntés si el retrocés de 42 a 35 diputats, un vint per cent de ressaca en mig any, no mereixia l'expulsió del sultà de Podem com a càstig proporcionat. I què dir de l'artífex del 10-N, que ha aconseguit complicar el Congrés al PSOE i perdre el Senat. Un líder està perdut quan desitgen la seva caiguda fins i tot els que es beneficien de la seva permanència.

En resum, Sánchez no s'abraça a contracor amb Iglesias per ascendir consolidats al cel, sinó per evitar la caiguda conjunta als inferns. L'única salvació era el pacte per sorpresa, col·locar-se esquena contra esquena per cobrir tot el camp de tir. Res uneix tant com els enemics mutus. La ràbia desmesurada del PP es deu al fet que els seus promotors havien pautat la demolició del president, per la seva incapacitat per articular un Govern. Amb Rivera d'àngel anunciador, Sánchez i Iglesias no volien salvar-nos, sinó salvar-se.