19 de novembre de 2019
19.11.2019
OPINIÓ

La manada d'Arran

19.11.2019 | 00:28

No es diferencien en res les declaracions de la portaveu d'Arran i les de Presidentorra. Núria Martí assegura que els límits no són els drets individuals ni la llei, sinó «la raó, perquè la tenim», i Presidentorra afirma que no va retirar els llaços perquè l'ordre del jutge «era il·legal». Ambdós il·luminats estan per sobre de la llei i de la justícia, perquè ells són el camí, la veritat i la vida.

Presidentorra i les nenes d'Arran tenen raó sempre, cosa que els faculta a empastifar les façanes de la Generalitat i a col·lapsar el país si els dona la gana. Són de la seva propietat, i qui digui el contrari no té raó. El país s'està gastant un dineral en sous de parlamentaris inútils, de jutges que sobren i de policies que no tenen cap feina a fer, perquè la raó està per sobre de tots ells, i la tenen Presidentorra i Arran, i suposo que també els CDR, que ja no sé on comença un i on acaben els altres, i incloc Presidentorra en l'equació. Si un d'ells anés armat, encara tindria més raó. O almenys li seria més fàcil convèncer-nos que la té, que és el mateix.

Les nenes d'Arran, i Presidentorra com el seu líder espiritual, haurien d'anar armats per la vida. Si un vol imposar la seva opinió com a raó aplicable a la resta de ciutadans, res com dur una automàtica a la butxaca, que hi ha gent molt tossuda a qui no se la convenç sense un tret entre les celles. La història és plena d'homes que han col·locat la seva raó per damunt de la llei i de l'altra gent, i s'ha demostrat que ajudant-se d'un fusell -o de més d'un- la raó entra millor. Ahir mateix, amb una pistola damunt la taula, Presidentorra s'hauria fet respectar pels jutges que gosen acusar-lo d'haver vulnerat la llei, oblidant que l' etat c'est lui.

La notícia del judici a Presidentorra se solapava ahir als noticiaris amb la d'un altre a La Manada, uns pobres nois que segurament també actuaven d'acord amb la seva raó, i que no tenen culpa que ni la llei ni la majoria de la gent no estiguin de la seva part. «Els nostres límits no són la llei ni els drets individuals, sinó la raó, perquè la tenim», es defensaran els nois mentre es palpen els baixos. I si amb això no n'hi ha prou per aconseguir les simpaties del llacisme, poden afegir que la víctima els demanava que s'aturessin, però això era clarament una ordre il·legal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook