20 de novembre de 2019
20.11.2019
Diari de Girona

Cartes

20.11.2019 | 00:49
Cartes

Emigració,
diguem-ho tot
Lleonard Solà banyoles
Emigrar no et fa culpable de res. Molts podríem haver estat forasters arreu del món i haver desitjat sort i acceptació. Es pot culpar l'aigua del mal causat per una presa mal feta i amb mals materials? Aquí, podem esperar-ne una gestió realment solidària per part d'un Estat que ni tan sols va re­nyar –ni fer disculpar– aquell que es vantà d'haver-nos «malmès la sanitat»? Més aviat, ha posat les condicions perquè mals patrons puguin «escollir» entre un elector exigent en els seus drets i un desesperat acabat d'arribar. Tot fent realitat –posats a fer– el seu somni de la desregulació laboral. Semiesclavatge per a uns i creixent precarietat per als altres. «Negoci» per al món financer i una qüestió de «solidaritat» per a consum de la resta de ciutadans. Per la seva part, sindicats i certa esquerra mirant a una altra banda i no se n'adonen que amb aquest «deixar fer» estan donant munició a l'extrema dreta.


Felicitats,
Sor Leonor,
feliços 98 anys
M. Carme Ribas i Mora filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora
Penso que aquest 14 de novembre ha estat un dia molt especial per a Sor Leonor, filla de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, que arribà a Girona l'any 1950 concretament a l'Hospici vell, on ara és la Casa de Cultura, el seu destí fou infermeria, on va estar temps. Anys més tard, quan la tia de la nostra mare, també monja de la institució, va emmalaltir, Sor Pilar Mora, Sor Leonor amb la seva fortalesa la va substituir a la cuina, una cosa ben diferent.
En deixar l'Hospici vell va conèixer la llar Infantil Puig d'en Roca, edifici que era considerat per les germanes que venien de l'hospici com un tros de cel comparat amb les dependències fredes i tètriques de l'antic. Però d'aquí per manca de vocacions passats uns anys varen anar 4 0 6 germanes que quedaven a uns pisos del carrer Massana ajudant el mossèn al repartiment d'aliments i coses a la gent necessitada, on eren conegudes i estimades.
Ara sols quedaven Sor Leonor i Sor Teresa Sitges, que va dedicar la seva vida als nens parvulets. Ara deu fer un parell d'anys per ser grans tancaren aquest pis. Sor Mª Antonia és a la Sopa i a elles les varen traslladar a una residència de les Filles de la Caritat a Montgat, com és de suposar després d'estar tota una vida a Girona és com tornar a començar, i parlem sovint sempre recordant l'època de Girona. Precisament Sor Leonor, que ha fet 98 aquest mes, el dia de Nadal farà 70 anys de vocació.
Des de Girona Sor Leonor i Sor Teresa saben que molt les recordo i els agraeixo com de bé que varen cuidar la tia i les monges que les han precedit. Felicitats.


Catalans anticatalans....
Joan Coll Vila FIGUERES
Vostès saben si hi ha andalusos antiandalusos, gallecs antigallecs, madrilenys antimadrilenys, etc. Creiem que això és impensable, però en canvi a Catalunya tenim catalans anticatalans amb moltíssims exemples: Borrell, Rivera, Vidal, Girauta, Bosch, Rosinyol, senyors de la SCC que penso haurien de denominar-se Societat Civil anti-Catalana. Hi pot haver persones constitucionalistes, catalans espanyols i espanyols catalans, posicions molt lliures i lloables, només faltaria, però en canvi el que és antinatural són els esmentats catalans anticatalans que lluiten diàriament per menysprear i renegar dels seus orígens territorials, lingüístics i culturals de Catalunya com si ells mateixos fossin uns mal nascuts. No em diran vostès de l'anormalitat d'aquests individus menyspreables.
És per això que els catalans que sentim profundament la nostra terra, identitat, llengua, cultura, costums, siguem cada dia més forts sense necessitat per això de menysprear altres identitats i/o sentiments com fan els esmentats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook