La crisi financera, la concentració del negoci en poques mans, la transformació digital i l'aparició de les fintech han provocat un canvi radical en el sector bancari.

Un conegut acaba de deixar la feina com a empleat de banca. Té només 55 anys i l'entitat financera on treballava li garanteix el 60% d'un gran sou fins que es jubili a més de donar-li una prima tan generosa que li ha permès comprar-se un cotxe. Celebro la qualitat de vida que han guanyat ell i la seva família, però detesto el context que ha fet possible aquesta situació.

Entitats socials i sindicats ens adverteixen que hi ha una franja de població que, tot i tenir feina estable, viu al límit de la pobresa. Mentrestant, hi ha companyies que estan pagant un dineral a treballadors capacitats i experimentats perquè se'n vagin a casa i no treballin.

Mentre el conjunt de la població veu resignada com s'allarga l'edat de jubilació i els de la generació del baby boom comencem a pensar com complementar l'escassa pensió que cobrarem, veiem amb estupor com empreses amb grans beneficis i sanejades econòmicament (en part gràcies a les ajudes públiques) afronten prejubilacions i expedients d'ocupació a preu d'or.