Ara que coneixem la primera sentència sobre el cas dels EROs (es dona per fet que tots els condemnats recorreran davant el Tribunal Suprem) és inevitable recordar la seva llarga instrucció i la jutge Alaya, que va ser qui la va iniciar.

Tots tenim a la memòria els airosos passejos cap a la seu judicial d'aquesta magistrada mentre arrossegava una maleta amb rodes que segurament contenia documents comprometedors per a uns coneguts dirigents del PSOE andalús. La jutge Alaya ?la seva llarga cabellera negra, la seva petjada airosa, i la seva roba més pròpia d'una adolescent que d'una madura jurista? va acabar per ser un personatge habitual als telenotícies i rara era la setmana que no hi apareixia per il·lustrar informacions sobre el que començava a ser un gegantí escàndol. Pel que sembla, hi va haver pressions polítiques perquè Alaya deixés el cas sota pretext d'un ascens professional però ella, que estava engelosida amb la tasca, es va resistir a deixar-la inconclusa, encara que a la fi va acabar per cedir.

En un país on la corrupció aliena (de la pròpia mai es parla) és gairebé l'únic argument que utilitzen els partits polítics per deteriorar la imatge dels seus contraris, el cas dels EROs va ser la millor arma de què va disposar el PP per contrarestar la llarga sèrie de corrupcions pròpies que l'assetjaven. Un cas molt desitjable perquè implicava, entre d'altres, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, dos notables socialistes que, respectivament, havien estat presidents del PSOE, presidents de govern autònom andalús, i ministres de govern de l'Estat.

I què eren, en substància, els EROs? Doncs un procediment ordit per agilitzar i en certa mesura enfosquir la concessió d'ajudes econòmiques a empreses i treballadors en una època de grans conflictes socials, i tot això burlant la tramitació administrativa i els controls exigits per la llei. La quantia d'aquestes ajudes descontrolades es xifra en 680 milions d'euros i ara caldrà dilucidar davant del Tribunal Suprem si la utilització d'aquest sistema té rellevància penal, com sosté l'Audiència de Sevilla, o per contra, per qualificar aquestes conductes com a delictes de prevaricació i malversació, seria exigible la concurrència d'apropiació de diners en benefici propi, extrem que en aquest supòsit no es va donar.

En fi, tot això són subtileses que a ningú sembla interessar, ja que ara la batalla entre el PP i el PSOE es planteja en el terreny de les ximpleries demagògiques. Els populars que comanda Casado estimen que Pedro Sánchez ha d'assumir «responsabilitats polítiques» i oferir al botxí algun cap important, que si no és la seva pròpia hauria de ser com a mínim la de la líder andalusa Susana Díaz. Ja que, com va dir l'actual president de la Junta d'Andalucia, senyor Moreno Bonilla, amb evident exageració, estem davant «el major cas de corrupció de la història d'Espanya». Per la seva banda, els socialistes al·leguen que l'escàndol dels EROs és una cosa del passat i, per tant, no afecta l'actual Govern ni a la nova direcció del partit. A més, va raonar el seu portaveu José Luis Abalos, «la sentència no atribueix enriquiment il·lícit als encausats» al contrari del que va passar a les corrupcions atribuïdes a militants de PP. Tenim cas ERO per estona.