1. Un pronòstic per a un futur immediat:
Zamora existe; Palencia existe; Ávila existe; Soria existe; Guadalajara existe; Albacete existe; Huesca existe; Cuenca existe; Cáceres existe; etc.
¡Viva Cartagena!
2. Un fragment de l'article publicat a El País (16-11-2019) per Andrea Rizzi seleccionant i comentant una petita part del text d'una llarga entrevista de Macron a The Economist:
«La transcripción literal de la conversación traza el perímetro de la gran batalla por el futuro de Europa. El presidente francés primero señala el estado de «excepcional fragilidad de Europa», debido a haber descuidado su componente de «comunidad» (que implica olvidadas nociones de solidaridad -primera andanada a Alemania-) en favor del de «mercado»; en segundo lugar, por el cambio estratégico de EE UU, que ya no es el mismo aliado de antaño; y en tercer lugar, el reequilibrio global con el ascenso de China. Además, Macron destaca el «error histórico» de haber hecho pagar a las clases medias el coste de la crisis -segunda andanada a Alemania- y que Europa es el único gran actor en situación de ajuste fiscal prácticamente permanente.
En ese escenario, «Europa desaparecerá si no logra pensarse a sí misma como potencia global». Para ello, Macron marca su receta: «Recuperar la soberanía militar», también a la vista de la «muerte cerebral de la OTAN»; lograr competitividad y autonomía en el sector tecnológico frente a los titanes estadounidenses y chinos; asumir que la situación de la zona euro es «insostenible». «Alemania [tercera andanada] ha sido la gran ganadora de la zona euro, también de sus disfunciones. Hoy, el sistema necesita reconocer que esta situación es insostenible».
Se puede estar de acuerdo o no con el tono -a veces ácido- y la sustancia del pensamiento macroniano. Pero, fíjense, ahí está, sin rodeos, el campo de batalla para la construcción de la Europa del siglo XXI».
Em sembla una qüestió crucial: en el món global i tecnològic, si Europa no recicla bé i de pressa l'actual situació, no hi pintarà res, al món. Ni els estats grans ni els petits, ni tan sols Alemanya.
3. Una recomanació política a ERC (perdó per la intromissió no demanada).
Si ERC vol conservar i aprofitar l'avantatge que segons la demoscòpia té ara mateix sobre el «gen mutant convergent» (en endavant GMC), un gen avui present i dominant en diversos partits, plataformes, moviments, i entitats fidels a Waterloo, ja cal que s'espavili i en lloc d'organitzar consultes assembleàries amb preguntes que donen carta blanca a la direcció per fer el que vulgui, forcin unes eleccions al Parlament de Catalunya com més aviat millor (és possible que una eventual inhabilitació del president Torra hi ajudi). Si la cosa s'allarga massa, el GMC els tornarà a ensarronar. L'especialitat del GMC és fer « el timo de la estampita» al país en general i a ERC en particular.
Pel que fa al país em venen a la memòria 4 grans estafes del GMC: 1) obtenir implantació territorial en les primeres eleccions locals democràtiques en base a fitxar dotzenes d'alcaldes franquistes; 2) un pacte Mas/ Zapatero consistent en el fet que el GMC impulsaria un estatut de màxims que després ja retallarien a canvi que Maragall no tornés a ser candidat (això passava quan encara no era coneguda la seva malaltia); 3) parlar de república tot fent pràctiques estrictament dinàstiques, no de sang però sí d'uncions digitals. Vegem-ho: Pujol (o més aviat Ferrusola) ungia Mas per tal que guardés el lloc per al seu fill Oriol; Mas ungia Puigdemont per tal que li guardés el lloc i Puigdemont ungia Torra també perquè li guardés el lloc. Poc republicà, no?. I 4) molt parlar que Espanya ens roba quan en realitat era el GMC el que -sobretot- ens robava, al Palau de la Música i implantant el mètode del 3% de matriu siciliana.
I pel que fa a ERC com a mínim s'ha deixat estafar dues vegades: 1) acceptant sense tenir-ne ganes la pressió per la marca unitària JxSí; i 2) el 26 d'octubre de 2017 aprofitant l'error d'ERC de no abonar la convocatòria d'eleccions per evitar el 155 quan ERC tenia -com ara- les eleccions guanyades. I ara ho estan tornant a fer titllant ERC, gradualment però sistemàtica, primer de tebis, després de tous i pactistes amb el malvat Estat espanyol i ja no falta gaire per tal que els diguin directament traïdors. Amb aquesta operació el GMC de moment ja han aconseguit en les recents i repetides eleccions estatals penetrar en la Catalunya interior en detriment d'ERC. Atenció, amics d'ERC!
i
4. Més d'un parell de centenars d'intel·lectuals i acadèmics han fet públic un manifest, amb tota seguretat benintencionat, però al meu parer profundament erroni en la seva redacció concreta. Demana diàleg i això, en principi, està bé... si es fixen bé el temari i les condicions del diàleg.
Hi veig com a mínim dos errors: 1) pràcticament, situa la sentència i els aldarulls de protesta com a inici o causa del conflicte, quan en realitat són més aviat efectes del conflicte. Com que no soc jurista, no tinc cap intenció d'opinar sobre si la sentència és justa o injusta (tan sols diré que els aldarulls no m'agraden i que, com a mínim, em sembla llarga i innecessària la presó preventiva; també que cal tenir present que desobediència civil i desobediència institucional són dues coses diferents, els responsables institucionals han promès complir i fer complir la CE (cosa que no obliga a renunciar a canviar-la) i els afegitons a la fórmula de promesa no eximeixen del compromís adquirit. A més, alguns no han promès, sinó jurat. I si no vaig errat, si els que han jurat són catòlics, han pecat, si no es confessen i es penedeixen, em temo que corren risc d'anar a l'infern. En tot cas el conflicte és molt anterior a la sentència i als aldarulls. Segons com es miri, fins i tot secularment anterior. I 2) el segon error és encara més greu. El manifest apel·la al diàleg entre «tots els actors implicats en el conflicte», i això està bé. Però a continuació concreta el diàleg entre els governs espanyol i català. Ep! Això no val, no inclou tots els actors implicats en el conflicte. El Sr. Torra i el seu Govern governen ben legítimament, és clar, però en aquest diàleg no em representen. Jo, per exemple, cedeixo la meva representació política mitjançant el vot i darrerament he votat -malauradament a desgrat- l'opció política que m'ha semblat menys dolenta i que no és ni cap versió del GMC, ni ERC ni la CUP que, per cert, fent la suma, tenen majoria en escons però no en vots en l'actual composició del Parlament de Catalunya, és a dir, hi ha una majoria de catalans que no estaríem representats en aquest diàleg perquè no compartim el que defensen les opcions esmentades per més que tinguin el lleig i abusiu costum de parlar en nom de tot el poble de Catalunya. Com a mínim el manifest s'hauria de referir a un diàleg en el marc dels parlaments espanyol i català.
És a dir, sí, crec que el conflicte s'ha de resoldre parlant i negociant, però amb participació efectiva de totes les parts implicades.
