Sembla que hem arribat al punt en què no hi ha gairebé res que no s'intenti explicar com a causa o conseqüència del canvi climàtic. D'això m'intentava convèncer tot just fa uns dies, enmig de l'onada de fred primerenc, un apòstol de la causa durant una llarga conversa. Desanimat per la meva incredulitat i arribada l'hora d'acomiadar-nos, em va fer partícip de les ganes que tenia d'arribar a casa per, entre altres coses, relaxar-se i sentir l'agradable sensació d'anar només amb samarreta i de poder caminar descalç pel seu pis. De cop i volta es va adonar del que estava dient i del veritable abús que has de fer de la calefacció per aconseguir un clima tropical que et permeti anar mig despullat; així que va esbossar un mig somriure, amb va mirar tot buscant la meva complicitat i no va tenir cap inconvenient a assumir la seva contradicció. Ai, les contradiccions! Personalment sento tota l'empatia cap als fredolics i fins i tot un respecte disconforme amb els que prefereixen treure's les sabatilles abans de posar-se un jersei. Però cal reconèixer que costa ser condescendent quan els mateixos que defensen les seves contradiccions ens volen fer a tots responsables de les conseqüències que comporten. Fa pocs mesos ens felicitàvem que milers de joves omplissin els carrers de les nostres ciutats manifestant-se per implicar-se en la denúncia d'una situació que qualifiquen d'emergència climàtica. Els joves exigien accions concretes als governs, però no tots semblen disposats a assumir els canvis d'àmbits necessaris per revertir la situació. Alguns dels que omplien els carrers no fa gaire seran els mateixos que faran cua per entrar als centres comercials aquest divendres per buidar els prestatges. D'altres porten tota la setmana buscant oportunitats a internet i encarregant que els les portin a casa. Això sí, mentre esperem podem aprofitar per firmar un manifest de denúncia de l'explotació a què estan sotmesos els repartidors.
