29 de novembre de 2019
29.11.2019
Diari de Girona

Falta un any

29.11.2019 | 01:01
Falta un any

Fa tres anys que els nord-americans ens van triar Donald Trump, i dic que ens el van elegir perquè nosaltres no l'hem votat i fa tres anys que el sofrim. I falta menys d'un any perquè tornin a votar i se li posen a un els pèls de punta en pensar en com ho faran, perquè l'elecció a hores d'ara es presenta molt oberta i és perfectament possible que Trump torni a ser elegit malgrat el procés d' impeachment en curs. És possible perquè els Demòcrates no tenen per ara un candidat potent per oposar, l'economia va bé, la rebaixa impositiva del començament del seu mandat no ha mostrat encara els seus efectes negatius, l'atur està en taxes històricament baixes, Trump és un geni en el maneig de les xarxes socials (com Roosevelt ho va ser de la premsa i Kennedy de la televisió), i encara que la seva popularitat general se situa al voltant del 40%, li donen suport el 90% dels Republicans sense que sembli que hi hagi penediment entre els que el van votar el 2016.

En política interior és on Trump pot mostrar millors resultats, encara que a costa d'haver polaritzat el país com mai abans ho havia estat. Tots els Demòcrates de la Cambra de Representants han votat a favor de començar formalment el seu procés de destitució i ni un sol Republicà ho ha fet. I com que els Republicans dominen el Senat, és molt improbable que l' impeachment tingui èxit quan hi aterri. A la vista del que es va sabent del greu intent de condicionar l'ajuda militar a Ucraïna (país atacat per Rússia) a la seva col·laboració per desprestigiar Joe Biden, els Republicans ja no diuen que el president no s'hagi portat malament; ara diuen que el que ha fet no mereix la seva destitució i que, en tot cas, és millor deixar que parlin les urnes d'aquí a un any. Però encara que Trump pugui mostrar èxits en l'economia, la política domèstica nord-americana es ressent dels seus insults a les dones, les minories, els immigrants, les agències d'Intel·ligència i els mitjans de comunicació. O del seu menyspreu de la Veritat. Segons The New York Times, Trump ha mentit en no menys de 3.000 ocasions des que és president. No ho pot evitar. Les seves «veritats alternatives» s'han convertit en una cosa habitual sense que semblin preocupar els seus votants. Segons Freedom House, durant aquests anys ha baixat la qualitat de la democràcia nord-americana.

A nosaltres ens preocupa més la política exterior de Trump perquè ens afecta més directament, començant per la imposició de sancions a productes espanyols com formatges, olis o vins, o les guerres comercials amb Europa sobre acer i alumini i la imposició d'aranzels a la Xina, perquè tot això redueix les perspectives de creixement global. Així, per exemple, la desacceleració xinesa influeix en els preus de les matèries primeres dels països emergents d'Iberoamèrica i això afecta el seu creixement i acaba notant-se en l'Ibex 35. Avui el món viu la paradoxa de veure els EUA abraçant el proteccionisme i la Xina convertida en defensora (amb trampes) del lliure comerç. Viure per veure.

Ens afecta la política exterior de Donald Trump perquè ha abandonat el model de l'anomenat «consens de Washington» (democràcia i lliure comerç) que els EUA seguia des de 1945 i ens condueix d'un règim multilateral a un altre de multipolar molt més antipàtic. En renunciar al lideratge global, els EUA deixen un buit que altres procuren ocupar, com fan Rússia, Iran i Turquia a l'Orient Mitjà, fent així la regió més insegura i llançant sobre nosaltres onades d'immigrants. Trump ha denunciat unilateralment l'Acord Nuclear amb l'Iran, fet que li crea tensions amb els altres signants i pot desencadenar una carrera regional d'armaments. Ens afecta la seva retirada de l'Acord de París sobre el Clima perquè els Estats Units són els grans contaminadors juntament amb la Xina i l'Índia i sense ells perd molta eficàcia qualsevol esforç que faci Europa, que «només» representa el 10% de la contaminació global. Ens afecten els seus dubtes sobre el futur de l'OTAN i en particular sobre la seva pedra angular, l'article 5, que preveu la defensa automàtica col·lectiva de qualsevol membre que sigui atacat. I hem d'assumir que els EUA no tornaran a treure'ns les castanyes de foc com van fer en les dues guerres mundials, i això exigeix invertir per assegurar la nostra pròpia defensa. Ens afecta la manca de confiança de Donald Trump en la Unió Europea, el suport que dona al Brexit animant-lo amb l'oferta d'un futur acord comercial que, en tot cas, exigirà una negociació llarga i complicada, mentre també anima els líders il·liberals a Hongria i Polònia que se situen en els límits entre democràcia i autoritarisme. Igual que ens afecta la seva mala relació amb Rússia i la denúncia de el Tractat INF sobre míssils d'abast mitjà desplegats al teatre europeu, mentre no hi ha negociacions per a la renovació del Tractat START sobre míssils estratègics de llarg abast. La vigència caduca el 2020. Sense ells el món serà un lloc molt més insegur.

Ara per ara Donald Trump té moltes paperetes per ser reelegit d'aquí a un any llevat que els Demòcrates puguin acusar-lo, amb proves irrefutables i dins el procés de l' impeachment, d'algun delicte de tal calibre que impedeixi mirar cap a un altre costat, i això no és impossible que passi, a tenor del que anem veient. O pot ser que el vot canviï en alguns estats crucials com Virginia, Wisconsin i Florida, com podria estar començant a succeir... Un any és un termini molt llarg en política i encara poden passar moltes coses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit