La meva veïna és atea, però va tots els diumenges a missa de dotze perquè la tranquil·litza trobar-se a l'església amb persones al costat de les quals passa mitja hora en silenciosa comunicació. Li agrada, diu, xerrar a la sortida amb la gent. De vegades es pren un vermut amb un grup de fidels amb els quals ha establert certa amistat.
- Una societat sense rituals -m'assegura-, es descompon en quatre dies.
Davant el meu gest d'escepticisme, afegeix que votar és una manera d'anar a missa.
- No comparis -em queixo.
- L'altre dia -argumenta- Bono, José Bono, que en sap una mica, d'això, va dir a la tele que qui mana en la política són els diners. Tu pots votar a qui et doni la gana, però surti qui surti, governarà l'Ibex-35. Qui diu l'Ibex-35 diu el Dow Jones o la Troica, el que prefereixis. La jornada electoral és ja el més semblant a un ritu religiós dirigit a calmar una mica l'ansietat de la gent, que és el que fa la missa de dotze, així que no em vinguis amb històries.
Vaig haver de reconèixer que era veritat, que el món està dirigit per potències econòmiques fora de control. Qui es creu que Casado, Sánchez, Iglesias o Inés Arrimadas són capaços d'embridar Google? Qui diu Google diu Apple o el mercat de futurs. És cert, doncs, que la política està cada dia més contaminada de la fe que caracteritza les creences religioses. D'aquí, potser, les passions que aixeca. Cap família ha trencat en el sopar de Nadal per culpa d'una discussió sobre el teorema de Pitàgores. Les qüestions relacionades amb la raó provoquen converses raonables. Per la fe, en canvi, es mata.
En el meu cercle d'amics hi ha seguidors de diferents partits polítics. El que els caracteritza a tots és el fanatisme per aquestes formacions que recorda l'ardor dels creients en .......... (Poseu en la línia de punts el déu que prefereixi cadascun). De manera que potser unes terceres eleccions tampoc resultessin tan catastròfiques. A casa meva vam votar en família, com quan anàvem a missa amb els nostres pares. Votar ens uneix.
