Dies enrere em feien arribar la planilla d'un informe de salut comú i corrent. En el mateix, per primera vegada, apareixia el tan esmentat «Nom sentit». Espai, segons resava, «per emprar en cas que la persona trans (transsexual, transgènere) s'identifiqui amb el 'nom sentit' d'acord a la targeta de sanitat expedida pel Catsalut». Molts metges sorpresos s'adonaven que, a més, on apareixia la casella en la qual s'havia d'identificar el professional, aquest també podia adscriure's amb l'anomenat «nom sentit», en cas que el metge també fos transsexual o transgènere i volgués fer valer els seus drets.
Em sembla magnífic que a la fi, qui s'hagi canviat de sexe, pugui posar el nom que li vingui de gust en planilla o formulari que desitgi, sempre que es tracti d'un major d'edat. A la majoria dels metges, segons em feien arribar la seva opinió, els cridava l'atenció que a més aquests poguessin comptar amb la mateixa opció, com si algú els ho hagués sol·licitat. Els era igual. El que volen els metges són condicions mínimes i la fi de les retallades i les bajanades.
Tot això succeïa la mateixa setmana en què Rafael Ribó, el síndic de greuges, assegurava a la Cadena Ser que el dèficit de Salut, i les grans cues d'espera per a operacions i tractaments dels hospitals catalans, es devien en realitat al fet que es tractava d'espanyols de la resta d'Espanya que venien a Catalunya a fer-se tractar. Sincerament, aquest tipus d'afirmacions no se les creu ni el més crèdul dels independentistes. El panorama no és d'allò més favorable per als metges, que veuen passar reivindicacions i simbolismes de tota mena, mentre la Salut catalana es dirigeix ??de ple a la ruïna. Els usuaris també hauríem de reivindicar el nostre «nom sentit», és a dir, com ens sentim, sense haver canviat de sexe: estafats, superats pel permanent estat de xerrameca. D'acord, semblen dir, et direm com tu vulguis, ara posa't a la cua i intenta morir i alleugerir-nos la feina en l'espera.
Aquests dies una amiga metge que treballava al CAP de Salut de Lloret inicia la seva vida com a metge a Suècia. Allà se'n va anar farta de la hipocresia. A Suècia, compte, no només li paguen el doble, sinó que dels quaranta pacients diaris que havia de veure en un torn de vuit hores, la seva quota màxima és de vuit pacients per dia. D'acord, fa fred, diu, aquesta setmana es fa fosc a les tres de la tarda, però almenys, assegura, tracten els metges com a persones.
