15 de desembre de 2019
15.12.2019
Diari de Girona
quadern de viatge

Tots els colors del verd

15.12.2019 | 00:00
Tots els colors del verd

La fira de les vanitats verdes
Visito el COP25, la Cimera del Clima celebrada a Madrid del 3 al 13 de desembre. Hi ha de tot: seriosos debats intergovernamentals sobre com desenvolupar els Acords de París de lluita contra el canvi climàtic al costat d'una desfilada del món social, empresarial i polític que no es vol estar de poder dir «també he estat a la Cimera del Clima de Madrid». Intento esquivar la fira de les vanitats que es desplega en alguns córners de la zona verda i intento anar per feina.
Hi ha empreses que realment s'han compromès a fons en el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides i l'Agenda 2030. Suez o Iberdrola són dos grans empreses que poden mostrar decisions significatives en aquest sentit.
El grup Melià ha fet desaparèixer el plàstic pràcticament dels seus hotels i altres cadenes hoteleres els estan imitant. No hi haurà compliment dels objectius de l'Acord de París sense el compromís de ciutadans i empreses. Compromís que és robust en l'espai de la Unió Europea –bons inicis dels primers passos de la nova Comissió europea– i que és quasi invisible en altres parts del planeta. He coincidit amb tants amics coneguts i saludats de fa tants anys que ara estan vinculats en les polítiques públiques però també en el segment empresarial dels ODS. S'ha presentat la trobada que se celebrarà a la Fira de Barcelona a finals de maig de l'any que ve i que sota la marca BforPlanet convocarà actors polítics i empreses privades que mostraran les millors pràctiques i la nova economia verda, que també és un sector econòmic.

Una organització ràpida
Parlo amb una alemanya alta directiva del Banc Mundial que ha assistit a la COP25 i que em diu: «A Alemanya hauríem estat incapaços d'organitzar aquesta cimera amb tan poques setmanes d'antelació, va amb la nostra mentalitat molt més planificadora. S'ha d'apreciar la capacitat instintiva dels europeus del sud per fer coses com aquestes».
Sé de bona font que la primera idea va ser organitzar la COP25 a Barcelona, molt més preparada encara avui en el camp de les fires. Però l'inventari d'inconvenients va fer tombar la decisió cap a Madrid. A vegades les coses van al revés. Si hi ha govern i arranca la legislatura, ens trobarem en el centre de l'agenda la política de transició ecològica. Ha escrit el professor Daniel Innerarity sobre la Cimera COP25: «Quan es vol posar quelcom a l'agenda política, s'ha de cridar l'atenció, visibilitzarla. Però a partir d'un determinat moment s'han de protegir les bones causes de la seva degradació en trobades i espectacles. Amb la crisi climàtica em sembla que ha arribat aquest moment». Hi estic d'acord.

AP-7
Vaig escriure en aquestes mateixes pàgines l'últim dia d'agost d'aquest any que quedaven dos anys de peatge de l'AP-7 entre Montmeló i la frontera francesa.
Varis escèptics em van replicar que això no seria així i que segur que el Govern concessionari, el Govern central, es trauria de la màniga un nou pretext per allargar la concessió. Falten quinze dies perquè l'AP-7 en el tram Tarragona-Alacant sigui absolutament lliure de peatges perquè la concessió s'acaba la mitjanit del 31 de desembre a l'1 de gener.
Pels incrèduls, una mostra del que ens arribarà en un any i mig a les comarques gironines. Això suposarà una reprogramació també del que cal desdoblar i no de les carreteres de l'Estat. Per mi n'hi ha prou amb el tros pendent de l'Eix Pirinenc i el tram Maçanet-Tordera. Ho vaig dir amb convicció fa mig any. Formava part dels acords de la moció de censura de maig de 2018 en els quals vaig intervenir com a negociador. Acords escrits. La política de les coses concretes i tangibles, beneficioses per als ciutadans.

Terceres eleccions
A la mitjanit de l'11 al 12 de desembre es va exhaurir el termini per evitar unes terceres eleccions generals en un any a Israel. Dues fórmules eren possibles fins a l'últim moment: una gran coalició sense Benjamin Netanyahu com a primer ministre –coalició que hauria aplegat el Likud i la coalició Blanc i Blau, ventre esquerra– o un govern presidit per un altre líder del Likud i on es va trobar el president de la Knesset –que vol dir gran assemblea en hebreu– Yuli Edelstein com a nom de consens. Però Netanyahu va pressionar els membres del Likud perquè no permetessin una solució de compromís.
Vol guanyar uns mesos d'immunitat judicial tot i haver estat formalment acusat pel fiscal general d'Israel. La seva agenda personal s'ha imposat a l'interès general i fins i tot a l'interès del seu partit. Israel, una gran societat democràticament molt madura, on ha arrelat la llavor del cesarisme... qui ho havia de dir d'una societat tan avançada. Aquestes coses passen a les societats avançades, com molt bé sabem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook