Sempre s'ha dit que els britànics només havien ingressat a la UE per evitar que pogués anar massa bé. Així ho vaig poder comprovar els anys que era responsable d'implantar les polítiques de suport europees a l'audiovisual a la indústria catalana i recíprocament defensar els interessos del cinema i la televisió catalanes a Brussel·les. És cert que es tracta d'un sector molt específic, perquè de totes les indústries europees, només la britànica té veritable «accés» al mercat audiovisual més gran del món, que és l'anglosaxó (és a dir els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia, a banda d'algun altre més petit i irrellevant). La raó és que els espectadors angloparlants no suporten els doblatges, als quals els americans ens han acostumat als ciutadans dels països de parla «forastera» més grans després de la guerra. I llegir subtítols agrada tan poc al públic majoritari d'allà com al d'aquí. Quina sort que han tingut les àrees lingüístiques més petites, com ara Portugal, Suècia, Finlàndia, Holanda, Noruega i moltes altres. Allà sí que poden gaudir de les versions originals, perquè sempre les han vist amb rètols.

En fi -quin europeisme es podrà esperar d'un país que quan hi ha tempesta al canal de la Mànega, diu que «el Continent ha quedat aïllat»? I això per no esmentar les seves ínfules de superpotència. La seva classe «obrera», que és de les menys formades i informades del món (amb excepció de la d'algun estat nord-americà), encara somia amb l'«Imperi», tot pensant-se que els fills de la gran .... Bretanya són una «raça» privilegiada. Un xic com la classe política espanyola que segueix sense digerir que fa temps que el sol es posa cada dia més d'hora als seus «dominis».

Ara, gràcies a Déu i a l'inepte d'en Jeremy Corbyn, els súbdits de sa Majestat han votat i han decidit per una majoria inapel·lable que Boris Johnson els ha de treure d'aquell «circ» de pallassos amb dues pistes a Brussel·les i Estrasburg. Què s'hauran cregut tots aquests politiquets polonesos, romanesos i d'altres «indrets» que no es coneixen ni d'anomenada, de voler manar sobre qui pot i qui no pot trepitjar les seves illes «sagrades» i ocupar els llocs de feina que abans han d'ésser per a ells que per a ningú més? I òbviament, el món els continuarà rebent amb els braços oberts -tant als estadis de futbol on a més del joc hi han portat el hooliganisme, com també als llocs de sol com ara Benidorm, on sempre han pogut exercir la seva supremacia d'estirp i espoliar el sistema sanitari. I no passa res perquè la seva xarxa ferroviària se n'hagi anat en orris o que la seva indústria automobilística estigui en mans alemanyes. Ells tenen lliures esterlines i ni Nicola Sturgeon, ni els irlandesos els faran canviar els seus penics per cents!