Fa una setmana, milers de persones de bona voluntat van fer un viatge turístic per la pobresa. Vol dir que van dormir al ras en la primera edició espanyola de la Nit sense Llar, una iniciativa que etcètera. Algun emprenedor estarà pensant ja en vendre, empaquetada, aquesta experiència, ja que el que no es compra no té valor. Els diaris es van fer ressò -poc- de l'assumpte, però no hi va haver declaracions de la gent per a la qual dormir al carrer constitueix una pràctica diària. Passar una nit a la intempèrie és un acte de caritat invers al d'asseure un pobre a la teva taula. Vol dir que, en substància, ve a ser el mateix i que posseeix una eficàcia semblant. Som turistes ja de tot, fins i tot de les nostres pròpies vides.
Però què és el turisme?
Un succedani. Hi ha gent convençuda d'haver visitat les piràmides d'Egipte pel simple fet d'haver estat allà, davant d'elles, quan en el fons del seu cor saben que no van aconseguir veure res d'allò que miraven. Per veure cal posar en marxa ressorts mentals que van molt més enllà de la mirada. Per veure no n'hi ha prou amb mirar. El món sencer ha esdevingut postal. Aquest és un dels grans èxits del poder econòmic, valgui la redundància: que no siguem capaços de travessar la primera capa de la realitat. Es va observar també aquest fenomen en les manifestacions infantils contra el canvi climàtic. Turisme ecològic que va afermar les empreses contaminants de la mateixa manera que la Nit sense Llar va fer la pobresa més sòlida. És el nostre destí alimentar allò que detestem.
Hi ha una absència demolidora de radicalitat. Ens deixen, això sí, fer turisme també per ella, per la radicalitat, és a dir, pel seu succedani. Durant els últims dies, a França, han estat a punt de travessar la superfície plastificada de la postal, però em temo que les aigües han tornat al seu curs. Macron és molt Macron. Macron és molta Europa. Dius Macron i se t'apareix un exèrcit, se t'apareix un cos de policia, se t'apareix el capital mateix. El capital no és un succedani de res. El capital és el que és. El que decideix el que volen dir les paraules. O el que no signifiquen. Què significa la Nit sense Llar?
