Jornada Filosòfica Girona 2019
Youssef Kouzaz GIRONA
El dia 13 de desembre del 2019 es va celebrar l'onzena Jornada filosòfica a Girona, que va tenir lloc al Campus Barri Vell de la Universitat i a l'auditori de l'Institut Vicens Vives.
Set centres educatius de Girona (quatre de la ciutat: el Xifra, el Vicens Vives, el Santa Eugènia i el Rahola), i els de Cassà, Vilablareix i Anglès, amb la col·laboració de la Universitat de Girona, van formar part d'aquesta jornada.
Els nois i noies de segon de batxillerat d'aquests centres van participar en les activitats preparades per la Universitat i els coordinadors de la Jornada.
El programa va començar amb una presentació, on es mostrava el tema d'aquesta jornada.
Després de la presentació, es van agrupar els alumnes per grups seleccionats pels coordinadors (Xavier Serra) de les activitats , i aquests van haver de presentar-se i discutir el tema d'aquest any, «La societat del control». Van haver d'escollir un portaveu del grup que presentaria les conclusions als altres grups.
Abans de presentar les conclusions van gaudir d'un esmorzar en grups de debat per part de la Universitat.
La presentació de conclusions va ser molt interessant per la diferència d'opinions que hi havia entre els grups.
L'estança a la Universitat va finalitzar amb les conclusions i els alumnes es van desplaçar cap a l'auditori de l'Institut Vicens Vives i van rebre una exposició sobre «La fi dels secrets: la nova era del control», de Mireia López Amo.
Finalitzada l'exposició, es van llegir algunes de les comunicacions premiades, al voltant de la qüestió «Podem conviure sense control de l'Estat, de la societat, de les amistats, de la família?»
La Jornada va finalitzar amb dues actuacions musicals per part de Júlia Roc, Ona Arpa i Andrea Solís.
Impostos
Miquel Mompió Riudarenes
Sabeu les administracions què hem de suportar i mantenir els catalans? 1- La Municipal, 2. La Comarcal, 3. La Provincial (Diputació), 4. l'Autonòmica, 5. La Nacional, 6. l' Europea; i això comptant que no ens portin les vegueries.
No tinc res en contra dels funcionaris, però les administracions no creen riquesa, i quan veus aquella quantitat de seients i escons et preguntes: tanta gent fa falta a l'era dels ordinadors?
La Generalitat presenta nous pressupostos i toca alguns impostos, una part a l'alça i una altra a la baixa, així som dels més castigats fiscalment a Europa. No seria millor i més just exigir que no pas reclamar del dèficit fiscal que té Catalunya amb l'Estat per equilibrar els nostres pressupostos.
Catalans, ho sento, però tornarem a ser l'ase dels cops, per tant a pagar i callar.
«Marriage Story»: L'advocat de família (conté espòilers)
Ramon Quintano Ruiz GIRONA
Fa uns dies vaig veure, a Netflix, Marriage Story; la pel·lícula de l'any, diuen. Em va encantar: vaig patir, vaig riure, vaig plorar€ simplement, sensacional.
El 9 de desembre, el periodista Pere Solà Gimferrer va escriure a La Vanguardia que Noah Baumbach, el director del film, retrata «un sistema judicial donde los abogados convierten un divorcio en un festín para buitres y, de paso, vacían las cuentas bancarias de sus clientes».
Soc advocat de família i he intervingut en molts divorcis; que, en la seva essència, s'assemblen al divorci d'en Charlie i la Nicole. I he de dir que Marriage Story no fa justícia als bons advocats de família que conec. Els bons advocats de família no «convierten un divorcio en un festín para buitres y, de paso, vacían las cuentas bancarias de sus clientes»; tal com a la pel·lícula fan Nora Fanshaw i Jay Marotta. Els bons advocats de família que conec s'asemblen a Bert Spitz; que, amb la seva llarga experiència, recomana al seu client un acord que hauria evitat un procediment judicial certament devastador. Malauradament, en Charlie no li fa cas. En fi.
A més de saber molt de Dret de Família, els bons advocats de família pensen en els menors, intenten pacificar el conflicte i miren d'arribar a acords perquè tenen molt clar que, tal com diu el refranyer popular, que és savi, més val un mal acord (mal acord?) que un bon plet i perquè saben que aquella família, encara que es trenqui, si té fills petits haurà de continuar «junta» molt de temps. Un acord, encara que no sigui tot el bon acord que voldríem, evita molts costos emocionals, econòmics i temporals. Els bons advocats de família no són els dolents de la pel·lícula.
També jo dec ser
un senglar
Joaquín Durall Porqueres
Doncs les pertorbacions acústiques per espantar dels camps (mitjançant «petadores») em desperten per fluixes que siguin (guspires, cops de martell, piulades, petard, timbrassos). Em molesten molt, encara les molt fluixes com el cruixir d'una biga de fusta.
Demano a les autoritats que financiïn als pagesos una indemnització per destrosses en els seus camps i perquè instal·lin un «pastor electrònic», no acústic, com fan molts pagesos, en els seus camps i deixin de pertorbar acústicament com han estat fent, endèmicament, a la urbanització Puig Surís de Banyoles.
