El 30 de novembre es va publicar una notícia en el Diari de Girona titulada «El Consell Comarcal de la Selva apuja les tarifes de l'empresa de residus Nora», on el president del Consell Comarcal, Salvador Balliu (JxCat), va justificar l'augment de les taxes pel preu del cost del personal.

Davant d'aquesta declaració que dona al ciutadà la sensació que les treballadores i els treballadors de la recollida d'escombraries, selectiva i neteja viària s'estan fen d'or.

Aquest argument repetit més d'una vegada per més d'un polític, per desgràcia amaga la ineptitud o impotència del món de la política a l'hora d'abordar un tema tan seriós com és què fem amb els nostres residus i sobretot quant costen les nostres escombraries.

Sense entrar en el fons del problema, resumit en la falta d'una política nacional sobre residus, el dia a dia de les entitats locals és què fer amb les deixalles dels ciutadans.

Per un cantó no hi ha una política valenta que expliqui a la ciutadania el valor real que representa la recollida i abocament o reciclatge dels seus residus. Ajuntaments i consells comarcals veuen com una gran part dels seus pressupostos se'ls emporta aquest sector, i cerquen solucions rapides i barates que no fan res més que allargar l'agonia.

No, no és la massa salarial que representen les plantilles el problema, i molt menys en el cas de Nora, caldria veure quines errades hi ha en el càlcul del cost de la retirada de les escombraries, i com afecta l'encariment del abocadors. És molt fàcil dir a la ciutadania és que la culpa de la pujada de les taxes és dels treballadors. Recordem que per exemple la plantilla de Serveis Mediambientals de la Selva Nora té el seu salari vinculat a la Llei de Pressupostos de l'Estat i el seu increment salarial és el que s'estableix per a les treballadores i treballadors del sector públic (sector durant temps congelat).

Demanem al sector polític que tinguin mirada àmplia i cerquin polítiques que planifiquin el sector a llarg termini. Que siguin valents i expliquin la realitat del sector i els seus costos a la ciutadania, i no agafin com a cap de turc les treballadores i treballadors del sector.