Quantes coses tenen aspecte d'apunt i a la fi són esbós. Són dies de concedir a la hipocresia tots els mèrits i, per descomptat, fotre'ns i aguantar-nos. Moltes persones són l'estúpid que torna per Nadal... Els asseguro que al costat de la felicitat per encàrrec trobaran el desengany; encara que d'alguna manera o altra s'abandonin a ella. Quantes persones al costat de l'absurd sentimentalisme del Nadal mostren la seva decadència i fan servir paraules mecàniques... Diguin-me, no estan fins als nassos de rebre whatsapps en cadena amb la mateixa matraca? Són un sobirà conyàs!
Per Nadal, opinió subjectiva, tot és fals. Incloses les pel·lícules que cada any es projecten en els cinemes de tot el món... La indústria cinematogràfica també treu profit de la felicitat per encàrrec. Vegin les cartelleres (somric) i no oblidin reparar en els títols de les pel·lícules.
És absurd creure que per Nadal som bons. No, no s'enganyin, som igual de dolents que la resta de l'any, però per Nadal anem disfressats. Que «bones» són algunes tradicions, assoleixen la perfecció humana durant quinze dies. I després, a prendre pel sac... Anava a dir a prendre pel cul, però una senyora no ha de dir paraulotes, encara que amb el desmesurat amor que sento per Cela, de vegades, l'emul0.
En resum: la veritable felicitat no és vent furiós que calma al costat de la cua d'un llagostí i un parell de glops de vi. Semblant «cosa» a la fi (amb el pas de les hores) es converteix en xafogor. La felicitat és una veu velada que no admet la torba dels falsos i mediocres. Avui dia, la felicitat està vilment traïda; amb les xarxes socials el profund s'ha convertit en lleuger i el gran, en inflat. Així és el Nadal: un temps que considerem «singular» encara que sigui per una estona.
