La Cimera del Clima de Madrid va estar més a prop del fracàs que de l'èxit. Un acord de mínims, insuficient, va salvar els mobles. La consciència verda ha calat fort en els darrers temps en gran part de la societat. D'una manera sistemàtica, aquesta inquietud comença a reflectir-se en les enquestes. L'estil de vida i de producció de la societat actual té incidència en l'entorn en el qual desenvolupem activitat. Paguem un alt preu per la industrialització, proper al límit. Corregir-ho implica un canvi d'hàbits i de model econòmic. Notícies sobre alertes meteorològiques i incidències atmosfèriques protagonitzen amb una freqüència desconeguda l'actualitat, també a casa nostra. Els fenòmens extrems comencen a no ser excepció en totes les parts de món. Els informes d'aquests dies a la Cimera de Madrid ho constaten. Hi ha més desglaç. Puja el nivell de la mar. Augmenta la temperatura. A períodes de sequera els succeeixen altres d'inundacions gairebé sense solució de continuïtat. En localitats de la costa mediterrània on els xàfecs escassejaven, avui no deixen de patir riuades. Galícia, al nord peninsular, competeix en temperatures càlides amb Canàries durant molts períodes. La ciutat de Girona va assolir el seu màxim històric el passat 28 de juny amb una temperatura de 43,9º.
L'experiència particular de qualsevol persona en el seu acompliment quotidià li permet verificar que els científics no parlen d'una quimera. Els canvis del temps, l'assumpte de conversa més recurrent i protocol·lari, han fet el salt a l'agenda social, política i institucional per quedar-se. La intranquil·litat va en ascens. Fins a les empreses més contaminants planten batalla amb l'objectiu de convertir-se en sostenibles, o aparentar-ho. La UE acaba de pactar l'objectiu d'emissions zero de CO2 el 2050. Europa es converteix així en el primer continent que es proposa una descarbonització pràcticament total, malgrat les reticències i els dubtes sobre el compromís de diversos governs. L'impuls a molts avenços en aquesta cursa ho acaben propiciant elements icònics, com avui passa amb la nena sueca Greta Thunberg, la seva vaga escolar i el seu activisme mediàtic. Deïficada per molts, vituperada per alguns, ningú pot discutir-li el seu caràcter de font d'inspiració per a milions de joves que s'incorporen amb una força imparable l'ecologia als seus valors i ideari. L'esforç no pot caure només damunt les espatlles dels febles en l'escala social o de les regions amb escassa capacitat de pressió contra els fonamentalismes. Els beneficiaris han de ser els ciutadans. I les responsabilitats no han de descarregar-se en altres, els nord-americans o els xinesos, les indústries o els malgastadors. El problema incumbeix a tots i comença per l'actitud i comportament de cada un a títol individual. I ens hem de preguntar quins sacrificis i renúncies estem disposats a fer.
