22 de desembre de 2019
22.12.2019
Diari de Girona

Trens, Líbia i Escòcia

21.12.2019 | 22:29
Trens, Líbia i Escòcia

Trens més barats

A principis d'abril començarà la lliure competència en el transport de passatgers en la línia d'alta velocitat Barcelona-Madrid. I només ha de ser l'aperitiu de la lliure competència en diverses línies ferroviàries, d'alta velocitat i del tren convencional. Lògicament les concessions hauran de regular i protegir els serveis de les zones menys poblades. Com arriba l'autobús a Mieres com una obligació a la companyia que fa trajectes rendibles, també hauran d'arribar trens a Puigcerdà en el paquet d'adjudicacions. Els preus dels trens poden baixar espectacularment. I es fomenta un transport molt menys contaminant. Fi de concessions d'autopistes, trens més barats per la lliure competència... Bones notícies que ens recorden com d'ineficients en la prestació dels serveis poden ser els monopolis. Renfe n'ha estat un cas clamorós durant anys.


Líbia

Turquia està a punt d'enviar tropes a la guerra civil de Líbia. Una guerra civil que pot agafar aires de confrontació de blocs en la guerra entre sunnites i xiïtess. Turquia i Rússia es trobaran en terrenys oposats a Líbia tot i que han acabat col·laborant a Síria. Els tentacles es van estenent per la Mediterrània. Després de Síria, el proper país amb tropes estrangeres sobre el terreny ben bé pot ser Líbia, el Mediterrani es va reconfigurant d'una manera molt diferent de la dissenyada pel Procés de Barcelona i les polítiques de la Unió Europea per la ribera sud del mar comú. Com que l'espai buit en geopolítica no existeix, el que no fan els dividits països europeus ho fan potències amb vocació d'influència internacional.

Turquia ha pactat amb Trípoli una modificació de les aigües territorials que afecta Grècia, Egipte i Xipre, una modificació que trepitja les delimitacions dels mars amb gas natural. El Mediterrani oriental està agitat. Rússia dona suport a la facció de Bengasi, que de moment, va guanyant. Itàlia, exmetròpoli colonial de Líbia, juga un paper discret i nota que té un volcà als seus peus.

Escòcia

La paraula unilateralitat no s'ha escoltat mai fins ara en la política britànica perquè el referèndum sobre la independència d'Escòcia de 2014 va ser acordat entre les parts, David Cameron i Alex Salmon, i sota la legalitat del poder de la Unió transferit al Govern d'Escòcia. Convé recordar-ho: en el sistema institucional britànic, l'última paraula la té el parlament de Londres, ara amb majoria absoluta conservadora, una majoria folgada.

I Boris Johnson ja ha dit que no vol autoritzar un segon referèndum sis anys després del primer. La crisi institucional està servida. I té molt de sentit fer aquest segon referèndum perquè s'ha produït una alteració substancial: en un mes el Regne Unit estarà fora de la Unió Europea i la majoria de ciutadans escocesos, bé siguin del SNP i molts laboristes i liberals volen romandre a la UE. La variació fa legítima la petició d'un segon referèndum. Com reaccionaran les autoritats escoceses? Quina via agafaran? Serà molt interessant de seguir.

Qui té més opcions i base legal per trencar el Regne Unit és Irlanda del Nord. Per primer cop s'han elegit més diputats partidaris de la reunificació de les dues Irlandes que de la permanència al Regne Unit. La demografia, les polítiques de la UE a favor de Dublín i la frontera semi oberta entre les dues Irlandes poden fer la resta.

Mentrestant, quin serà el model que quedarà per Anglaterra i especialment per la ciutat de Londres? En l'aprovació de la llei de sortida de la UE, aquesta setmana, Johnson ha parlat de relaxament de les regles respecte a la Unió Europea i d'obertura als productes i empreses nord-americanes. Londres serà un Singapur a l'oest del continent europeu disposat a recollir empreses amb estandars alimentaris i mediambientals nord-americans? Agafarà Londres un cert aire de port franc gibraltareny? Ara sí que les respostes estan a tocar.


Institucionalitat

El sentit institucional és molt important, les persones passen i les institucions continuen. Més enllà de la molt rellevant decisió jurídica del Tribunal Europeu de Justícia de la Unió Europea sobre l'àmbit material de la immunitat dels diputats europeus, aquesta setmana ha estat inhabilitat el president de la Generalitat –que només es manté en el càrrec a l'espera del recurs davant el Tribunal Suprem- i s'ha anunciat una majoria parlamentària per aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2020, els primers des de 2017.

Aquestes dues últimes són notícies molt importants, excepcionals, que han ocupat ben poc espai en les notícies.


Ciutadans

En la complicada aritmètica parlamentària espanyola, Ciutadans tindria una oportunitat de fer un moviment i desmarcar-se de la competició per la dreta extrema. Ciutadans podria moure fitxa en la seva posició davant la investidura i fins i tot podria demanar l'alcaldia de Madrid a canvi del favor dels socialistes en els governs de Madrid i de manera més fàcil encara de Castella-Lleó. Tot això, si Ciutadans, partit amb la pell i l'os, volgués comprar un bitllet de tornada al centre on no sé si ha estat gaire mai. Pels seus actes els coneixereu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook