30 de desembre de 2019
30.12.2019
Diari de Girona

L'impacte

29.12.2019 | 22:02
L'impacte

Sota el títol L'impacte econòmic del dèficit d'inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya, el Servei d'Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona ha presentat aquest informe aclaridor sobre el comportament dels pressupostos de l'Estat a Catalunya i el seu impacte.

Tot i que a la premsa d'aquí se n'ha fet ressò, però gens a la de Madrid, cal reprendre algunes dades i repetir-nos-les. L'estudi aborda la inversió en infraestructures de transport no executada per l'Estat a Catalunya; l'impacte socioeconòmic de la no execució de la inversió de l'Estat a Catalunya i la distribució territorial de la inversió per tipus d'infraestructures segons la demanda i ús.

Del 2001 al 2018, l'Estat ha deixat d'invertir en infraestructures a Catalunya gairebé 8.000 M? que estaven pressupostats. Això vol dir que sobre el paper es pressupostava una cosa però s'acabava liquidant sempre per sota. Curiosament, el moment àlgid dels pressupostos en inversió a Catalunya va ser entre el 2004 i el 2010, l'època del tan vituperat tripartit. La inversió es manté a nivells mínims, malgrat la recuperació econòmica i l'augment de la recaptació impositiva de l'Estat a Catalunya (+19%) entre el 2014 i el 2018.

El grau d'execució d'allò pressupostat ha estat del 73,7% de mitjana el 2001-2018; per tant, s'ha deixat d'invertir una quarta part de la inversió pressupostada. L'any 2018, el grau d'execució va ser només del 54%, una de les dades més baixes de la sèrie històrica. Sembla, doncs, com una mesura de càstig o preventiva davant del procés d'independència.

Durant el 2011-2018 l'Estat ha invertit en infraestructures de mitjana 107 euros anuals per català, mentre que al conjunt de comunitats autònomes, 136 euros, el 27% més. Una altra curiositat: només supera la mitjana espanyola en el període del govern d'esquerra nacional a la Generalitat.

Catalunya ha perdut pes en la distribució de la inversió estatal a la sortida de la crisi: únicament rep el 12% el 2013-2018 (enfront d'un 16,5% en el període 2001-2012), molt per sota del 19% de pes en el PIB i també del 16% en població. L'any més alt fou el 2009, del 18,4%, amb PSC-ERC-IC al govern.

Catalunya és la comunitat amb un major dèficit acumulat d'inversió estatal en infraestructures en relació amb el seu PIB. De major dèficit a menor: Catalunya, Balears, Canàries, Múrcia, C. Valenciana, La Rioja. I de superàvit, de menor a major: Cantàbria, Extremadura, Andalusia, Aragó, Astúries, C. i Lleó, Galícia, C. la Manxa. Els casos del País Basc, Navarra i Madrid, que també apareixen en la banda alta del dèficit d'infraestructures estatals, gaudeixen d'un sistema fiscal que els permet realitzar les seves pròpies infraestructures pel concert/conveni fiscal o per l'efecte capitalitat de concentració d'inversions no regionalitzables.

Si l'Estat hagués executat el 100% de la inversió pressupostada en infraestructures de transport a Catalunya, l'economia catalana hauria rebut el conseqüent impacte macroeconòmic: generat gairebé 20.000 M? de facturació addicional a Catalunya; contribuït al PIB de Catalunya en 8.000 M? (el 3,3% del PIB català); permès crear/mantenir 111.501 llocs de treball a temps complet; generat 3.776 M? en rendes salarials i 3.895 M? en rendes fiscals i cotitzacions.

La no inversió en el corredor mediter-rani té un cost econòmic per congestió. La congestió als accessos de Barcelona impacta en 690.000 ? al dia (550.000 ? al 2016), equivalents a 169 M? a l'any (137 M? l'any 2016), fet que representa un increment del 23%. La congestió afecta més de 320.000 persones cada dia i socialment perdem 63.000 hores.

La no inversió en carreteres comporta també un increment d'accidentalitat. Amb una inversió de només 89 milions d'euros en un total de 95 km de carreteres convencionals s'aconseguirien evitar 11 morts i 28 ferits cada tres anys a la xarxa viària catalana.

Pel que fa a la xarxa ferroviària, la manca reiterada d'inversió, que és escandalosa comparada amb la que sí que es fa a Madrid, ha significat per al període comprès entre l'octubre del 2013 i el setembre del 2015 777 incidències i més de 3 milions de viatgers afectats.

Algunes primeres conclusions de l'informe són que Catalunya està perdent posicions en el repartiment de la inversió estatal a la sortida de la crisi malgrat ser una de les economies més dinàmiques en aquest període. L'Estat espanyol ha invertit únicament l'11,4% en el període 2013-2017, enfront del 16,5% de mitjana en el període anterior (2001-2012).

L'Estat hauria d'invertir a Catalunya, com a mínim, en funció de la demanda i ús de les infraestructures: el 12% del trànsit de vehicles per carretera estatal (15% els pesats), el 23% del trànsit de passatgers ferroviari, el 20% de passatgers dels aeroports espanyols, i el 18% del trànsit portuari de mercaderies. Però Catalunya rep una inversió inferior al seu ús en totes quatre categories.

Si no es garanteix una distribució de la inversió d'acord amb criteris d'eficiència i de demanda, s'està perjudicant la competitivitat i el potencial de creixement de l'economia catalana i, per extensió, de l'espanyola.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook