Després de la constitució de les Corts Generals i l'elecció dels membres de les meses de Congrés i Senat, va arribar el torn a la formació dels grups parlamentaris, qüestió molt important en el funcionament de la vida parlamentària i per a la qual existeixen una sèrie de requisits. En el cas de l'anomenada cambra baixa, per formar grup parlamentari cal obtenir almenys quinze diputats o, subsidiàriament, un nombre d'escons no inferior a cinc i com a mínim el quinze per cent dels vots corresponents a les circumscripcions en què haguessin presentat candidatura o el cinc per cent dels vots emesos en el conjunt de la nació. Pel que fa a la cambra alta, cada grup estarà compost de, almenys, 10 senadors.
Ja en les legislatures anteriors s'ha permès que formacions polítiques que no complien els requisits accedissin a un grup parlamentari propi, evitant passar a l'anomenat «Grup Mixt» (on compartirien pressupost, temps i protagonisme amb altres partits o coalicions de molt diferent signe). Així s'ha afermat una mena de «costum parlamentari» en virtut del qual alguns partits «prestaven» diputats o senadors a d'altres que no arribaven al nombre mínim d'escons amb l'únic propòsit de fer veure el compliment de la condició imposada per la normativa.
Al meu parer, aquesta conducta és, abans i ara, un manifest frau de llei, entenent com a tal una conducta aparentment lícita però que persegueix (i finalment aconsegueix) eludir el compliment de la llei. Són diversos els exemples. A la V Legislatura es va plantejar per primera vegada aquest problema al Congrés dels Diputats, quan Coalició Canària ?que sí que havia superat en les dues circumscripcions on es presentava el quinze per cent dels sufragis? no va obtenir els pertinents cinc escons. Per esquivar aquest requisit va sumar als seus quatre diputats un d'elegit pel Partit Aragonès Regionalista, qui pocs dies després d'haver-se constituït el Grup Parlamentari de CC el va abandonar per integrar-se al Grup Mixt. Novament es va repetir la mateixa situació amb Coalició Canària en la VI Legislatura, encara que aquesta vegada el préstec va provenir de les files d'Unió del Poble Navarrès (UPN), que va aportar, no un, sinó dos diputats per, immediatament després de format el grup parlamentari, abandonar-lo per integrar-se al Grup Popular. Més recentment, a la X Legislatura, es va reproduir idèntic cas en el Grup Parlamentari d'UPyD, que havia obtingut cinc diputats però només va rebre el 4,7% dels vots, complint parcialment amb el Reglament. En aquella ocasió va ser Fòrum Astúries qui li va cedir tant el seu únic diputat com el seu percentatge de vots per, tot seguit, abandonar el grup parlamentari acabat de crear i integrar-se al Grup Mixt.
En aquestes línies reflecteixo únicament alguns exemples d'aquest fenomen que s'han consolidat com a precedents donant una aparença de normalitat i licitud que sens dubte no tenen. Perquè, malgrat la seva reiteració, es tracta de meres maquinacions per sortejar unes regles donades pel mateix Parlament per a la seva organització. En lloc de canviar els requisits estipulats en el seu Reglament (que podria dur-se a terme sense major dificultat) continuen maldant a buscar fórmules que sollevin les seves pròpies regles.
En l'actual legislatura també es va pretendre constituir dos grups polítics ignorant els mandats per a la seva creació. Però aquesta vegada els lletrats del Congrés no van avalar la divisió del Grup Mixt, conclusió que finalment va ser respectada igualment per la Mesa del Congrés. Se sol·licitava permetre la formació dels anomenats «Grup Múltiple» (que integrarien Junts per Catalunya, Més País, Compromís i Bloc Nacionalista Gallec) i «Espanya Plural» (impulsat per Unió del Poble Navarrès, Coalició Canària, el Partit Regionalista de Cantàbria i Terol Existeix). L'informe dels lletrats va recordar que la diputada de CC Ana Oramas no es va presentar en solitari a les últimes eleccions, sinó en coalició amb Nova Canàries, i que aquesta aliança no va aconseguir a l'arxipèlag canari el quinze per cent dels vots. Qüestionava igualment que UPN integrés un grup separat del dels seus socis de Navarra Suma (PP i Ciutadans). Pel que fa a Junts per Cat, Més País, Compromís i BNG, ni tan sols arribaven al cinc per cent de vots exigits. Després de la negativa, Junts per Catalunya (JxCat), Més País-Equo, Coalició Canària, Nova Canàries, Compromís, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) i Terol Existeix s'han registrat al Congrés com a Grup Parlamentari Plural, sense que entre ells hi hagi una línia política o programàtica coincident.
Al meu entendre, ja és hora que els representants de la ciutadania comencin a donar exemple pel que fa a l'acompliment escrupolós de les normes, tal com s'exigeix a la resta dels ciutadans, i no incorrin en l'aparença que el mercadeig i les dreceres per saltar-se-les són admissibles. Perquè una cosa és la interpretació flexible i finalista de les lleis i una altra molt diferent obviar el que, de forma clara i nítida, estableix l'ordenament jurídic, amb l'única finalitat d'obtenir uns beneficis que, amb el Reglament a la mà, no mereixen.
