Amb el canvi de número en la dècada brollen resums de «bones notícies». Ningú pot estar en contra d'elles, però no és tan senzill. Les notícies són relats del que succeeix, encara que cada vegada menys. Moltes «bones notícies» es basen en enquestes de sensacions com la satisfacció o felicitat. Les enquestes són manipulables i les sensacions, volàtils.

Altres bones notícies parteixen d'estadístiques, fetes amb criteris que donen per discutir hores, sobre el que succeeix. El 2008 el 18,1% de la població mundial era extremadament pobra. El 2018, el 8,6%. La dada actual millora la de fa 10 anys. Si fos a l'inrevés ens posaríem catastròfics. Però: l'extrema pobresa succeeix quan les persones no poden satisfer diverses necessitats vitals com el menjar, l'aigua potable, el sostre, la sanitat, l'educació... El Banc Mundial la mesura amb el llistó de viure amb menys d'1,25 dòlars diaris. Amb 1,26 dòlars diaris s'està per sobre de la mesura, sense diferència de la pobresa absoluta. Altres dades avalen aquesta prosperitat, patent a l'Índia, una societat tan qüestionable.

Es considera bona notícia l'expansió del turisme, els avantatges teòrics no es poden negar per als que gaudeixen de vacances fora del seu entorn, però els resultats pràctics comencen a posar en dubte la bondat de la notícia per al medi ambient i la qualitat de vida de moltes persones a les ciutats més visitades. La divisió maniquea de les notícies té molta càrrega ideològica darrere i els valors de content no són universals. La mala notícia per a uns és bona per a altres, com sabem des que ens regeix el principi d'oportunitat del benefici en el mercat. I viceversa, quan regeix la llei de l'avantatge en el privilegi.