Ja ha començat un nou any que arrossega moltes incerteses de l'anterior, però també algunes certeses que no són gens menypreables.
Tot sembla indicar que començarem el nou any amb un nou govern d'esquerres a Espanya. Això per si sol és una certesa després de tot el període convuls d'ençà la sentència del cas Gürtel i la posterior moció de censura. Un govern nou dona certeses però en aquest cas també incerteses, ja que la seva estabilitat és molt dèbil degut a les sumes necessàries que cal per encarar la legislatura.
També és cert que hi haurà per primera vegada a l'Espanya moderna un govern de coalició i això no és menor. Veurem fins a quin punt la poca cultura de coalició que hi ha a casa nostra és més o menys sòlida que la que hi havia a l'època del tripartit. Una altra certesa és que aquest nou govern haurà d'afrontar la seva gestió amb l'oposició més dura de la història. Amb les tres dretes -dues reforçades de les urnes i l'altra debilitada- competint entre elles per veure qui fa una oposició més contundent.
En tot cas, la certesa d'un nou govern porta associada la inestabilitat d'aquest. No sabem com funcionarà la coalició, ni si aconseguirà aprovar els pressupostos, ni si aconseguirà mantenir els suports al llarg de la legislatura ni si aquesta serà llarga, breu o molt breu.
En àmbit internacional, el nou any també ens portarà moltes incerteses i algunes certeses. La principal certesa és la seguretat que hi haurà Brexit i que aquest serà acordat amb la Unió Europea. Això és molt més del que sembla. No sabem les conseqüències d'aquest ni el rumb que prendrà una Unió Europea assetjada pel populisme, l'allunyament de les institucions respecte als seus representats i sense Angela Merkel al timó. Tampoc sabem com acabarà l'onada de malestar que recorre el món ni si continuaran les guerres comercials. Però sí que sabem que aquest 2020 és un any electoral als Estats Units i que al novembre tindrem nou president dels Estats Units per als propers quatre anys. Pot continuar essent Trump o un demòcrata pot tornar al despatx oval. En tot cas, sabem a grans trets què passarà però no sabem quin sentit prendran els esdeveniments ni quines conseqüències tindran aquests.
Pel que fa a Catalunya, avui mateix hi ha una cimera entre el president Torra i el vicepresident Aragonès que pot donar per finalitzada la lesgislatura. O no.
Sí que tenim la certesa que hi haurà eleccions aquest any -de fet, el mandat finalitza l'any que ve, el 2021- el que no sabem és quan ni en quines circumstàncies se celebraran.
També és una incertesa no només els resultats sinó sobretot què en sortirà, d'aquestes noves eleccions. Quins lideratges hi haurà, quin govern en sortirà i quina orientació donarà al moment polític que viu el país després de vuit anys de procés.
La incertesa és majúscula encara que no ho sembli. Veurem com avancen els esdeveniments però tot sembla indicar que es poden precipitar en qualsevol moment.
I en àmbit local hi ha moltes certeses però també incerteses. L'estabilitat sembla més o menys garantida a la majoria de pobles i ciutats de les comarques gironines, però més enllà dels suports dels diferents governs és important encarar les incerteses que són certes.
Caldrà veure la magnitud de la crisi industrial que estem vivint, si s'aguditza o pel contrari se supera amb relativa facilitat. I quin impacte pot acabar tenint a l'economia local i els pressupostos municipals.
De ben segur que la seguretat serà un dels grans temes de l'any en àmbit local, no perquè hagi empitjorat molt sinó perquè fins que no hi hagi la reposició de nous mossos que fa tants anys que és necessària, les policies locals hauran de tenir un protagonisme que fa una dècada no tenien.
Un altre gran tema serà el binomi turisme-comerç. El comerç urbà està patint molt i només sobreviurà amb força en aquelles ciutats que han sabut crear eixos urbans potents i dinàmics i que alhora saben aprofitar el turisme en el seu compte de resultats.
La millora dels recursos, oferta i productes turístics també serà una necessitat en els propers anys a les comarques gironines. No estem tan ben preparats com ens sembla.
Una altra certesa és el debat sobre mobilitat i sostenibilitat a les ciutats. Un debat que haurà d'anar molt més enllà de castigar el cotxe -un error si es té en compte la mobilitat interurbana- i que tindrà a veure amb la millora de l'espai públic, aparcaments i mobilitat. On els resultat han de ser ciutats més amables i saludables, però alhora facilitant els aparcaments i transports públics.
Els pobles i ciutats que tindràn èxit en el futur es començaran a dibuixar ara en aquest àmbit, encara que no ho sembli.
Ens espera doncs un 2020 ple d'incerteses però segurament amb més certeses que en els darrers anys. Sabem moltes de les coses que passaran, podem preveure escenaris però la incertesa no desapareix mai.
Molt bon any 2020 a tothom!
