04 de gener de 2020
04.01.2020

Dir-nos la veritat

04.01.2020 | 01:09

El títol d'aquest article l'he tret del discurs de fi d'any del vicari Quim Torra, el guardià de les ximpleries d'en Carles Puigdemont a Catalunya. La frase completa, extreta de la informació donada per Diari de Girona, fou «aquest any que comença ha de ser l'any de dir-nos la veritat». Una apel·lació que a parer de molts analistes constitueix una declaració d'intencions d'allò que espera l'independentisme del recentment estrenat 2020. Si això estava en el cap d'en Torra constitueix nova prova de que el delegat de pròfug amb residència a Waterloo segueix veient una pel·lícula que en cap cas es troba anunciada ni en les cartelleres cinematogràfiques ni tampoc en les anomenades plataformes digitals. En Quim Torra segueix en el seu estat natural: Un essencialista encapsulat.

Per qui subscriu, «dir-nos la veritat» hauria de consistir en què tots els illuminati que han promogut l'anomenat «procés» demanessin perdó a Catalunya pels errors comesos i pels mals que han portat, entre els quals, la violència en el carrer i perdre el lideratge espanyol en producció interna. Però, tanmateix, no crec que el vicari pensés en això quan va recitar-nos el discurs; més aviat el contrari. En la seva ment trabucaire, el processus no pot tenir altre sortida que no sigui la proclamació unilateral d'independència de Catalunya respecte del Regne d'Espanya. I d'això un servidor en diu confondre el desig amb realitat.

De recordar-li-ho s'ha encarregat el seu soci de govern. ERC abandona l'espai de confrontació amb l'Estat i amb el 52,3% dels catalans –segons els darrers comicis autonòmics– i fa via cap el neopragmatisme. Està farta de fer de nen petit jugant a l'scalextric, guanyar les enquestes però perdre les eleccions, i ha trobat l'oportunitat de fer un canvi de rumb abans d'anar-se'n a estavellar contra les mil roques que posen a bon resguard l'Espanya moderna. Ja vaig escriure aquí, fa mesos i més mesos, que ERC havia decidit no portar més dirigents seus davant els tribunals de justícia a canvi de res. Hom pot ser independentista –opció respectable– però no necessàriament per això s'ha d'autoimmolar.

Els republicans no només han pres la decisió de facilitar la investidura de Pedro Sánchez des de l'abstenció política, sinó que de passada han fugit del castell-presó construït per l'ANC de la Carme Forcadell, d'en Jordi Sànchez i ara de l' Elisenda Paluzie, que l'ase d'en Mas va deixar fer-se grans amb l'objectiu de manipular la bona gent, fins llegir-se a Sant Julià de Ramis una pancarta que deia: «El poble mana, el govern obeeix» sense explicitar qui decideix qui és el poble. Bogeria, ignorància i feixisme posats en un turmix.

També han pres una altra decisió: desfer-se del mort que representa la suma del PDeCAT, JxCat i La Crida, el trifàsic d'en Puigdemont cridat a ser residual en el món independentista atès que la corrupció no els deixa enlairar com es demostra elecció darrere elecció o la recent imputació per haver comès quatre presumptes delictes de «la geganta», en l'argot de la casa, és a dir, la que es fa dir portaveu de JxC al Congrés dels Diputats, Laura Borràs, aquella senyora que va a les manifestacions amb Jaguar. D'aquí que l'ANC i la instrumentada Cambra de Comerç de Barcelona hagin posat el crit al cel atès que el cop de puny a la taula donat per ERC és tot un terratrèmol que pot fer caure les més altes torres construïdes per l'independentisme usant la mentida i l'engany com a maons necessaris.

Ningú no sap on ens portarà l'entesa ERC-PSOE-UP, però tothom pot entendre que intentar assolir la pau civil a Catalunya és de valents. Aquesta és una fita instituïda pel PSC i particularment pel seu líder, Miquel Iceta, des de fa anys i panys, que ara ERC abraça. Tampoc se sap quant durarà la legislatura espanyola, però també s'ignora si la catalana acabarà amb una dissolució per imperi de la llei i un avançament electoral. Temps d'incerteses. Només és segur, ara per ara, que JxC votarà en contra de Sánchez i al costat de Vox, Cs i PP. Retornant a Torra, això serà «dir-nos la veritat» i, endemés, la fotografia en blanc i negre d'una mort anunciada que fàstic ens produirà. Has fet bé, Joaquim Oliva, d'enviar-los a fer punyetes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit