El significat d'un nou any, en realitat, és la prolongació de l'anterior però amb una altra data. Aquí estem de nou, amb els mateixos problemes que fa un parell de dies. I el pitjor de tot, sabent en consciència, que els desitjos són refugis sense referència que sorgeixen d'una realitat imaginària.
No vull acabar les celebracions (somric) sense dedicar-li unes línies a què ens ensenyen les neveres per dins a les xarxes socials. És evident que molts d'ells són obstinació de postureig; crec que a dia d'avui (pel que es veu) la desintegració mental és l'afirmació constant dels que projecten la seva vida a Facebook o Instagram. A vegades penso que l'acomodament porta al desajust mental de l'home... Diguin-me: a vostès els importa el que té a la nevera el seu veí, amic, company de treball, familiar? A mi, personalment, se me'n fot, què volen que els digui. El postureig deixaria d'existir si tots miréssim a una altra banda i no ens revolucionéssim amb tan piloteig. El tema és potent, observin, resulta que algun subjecte comparteix una fotografia de la seva nevera (plena de marisc) per descomptat, les cols de Brussel·les no tenen sortida (somric) i al cap d'un minut un munt de dròpols responen amb frases del tipus: «Ai, quines ganes de menjar-me'l tot m'estan venint». Ho sentim? De menjar-te què? Els percebes? Piloters!
Als pobres que no tenen per menjar els compadeix tot el món. I als que aparenten menjar com «rics» però són més pobres que els pobres: no els compadeix ningú? Al costat de l'asfíxia de la pensada es ventilen les coses que sense pagar massa, ens encadenen al pompós i petulant. Mostrar les neveres per dins és pretendre conquerir admiració al costat de l'exili de la cloïssa i el musclo.
Vist això, dedueixo que per a moltes persones allò aparent és necessitat contradictòria que viu al costat del miratge de la fantasia i l'engany. No tinc res en contra de la gent, que pel que sigui, estan destinats a viure amb més comoditat que la resta dels mortals. Però, la veritat, no suporto els que mengen cansalada i volen rotar pernil. Que misteriosa és la imbecil·litat, al costat d'ella es descarrega el comptable en comptes del vivible. Què mudables són les ficcions, uns dies estan a la nevera, i altres són l'acord que ve amb justificant de recepció.
