Un cop de mà
A poques hores del debat d'investidura la Junta Electoral Central intenta desestabilitzar la investidura del president del Govern d'Espanya. Quan es parla de reformes urgents s'ha de posar en la part alta de la llista el món judicial i el poder fàctic dels sectors conservadors connectats amb la dreta espanyola. Recordo el dia que el PP va presentar davant el TC el recurs contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Era l'última hora del dia i estava al bar Manolo, que és el bar del costat del Congrés, on sovint s'apleguen diputats i periodistes. En la rotllana del costat hi havia un eufòric Federico Trillo que es presentava com a coordinador jurídic del PP i autor de recurs davant del TC. Un equip de juristes més professionalment dedicats l'hi havia preparat, molt em sembla. El gintònic que va demanar va incrementar la seva eufòria i al final va dir als seus companys d'una forma ben audible pels que estàvem al costat que també li havien escrit un esborrany de proposta de sentència. Va obrir la maleta de mà i la va ensenyar. I va dir que la faria arribar als «amigos sensibles». Això és així des de fa molts anys. La solució és cremar la casa? Ja hem vist que les cremades també ens afecten. Més que la ira s'ha d'anar desmuntant aquesta trama. I ho pot fer millor el govern de coalició que està apunt de néixer que no pas la dreta que va jugar fort i brut divendres passat. Cap fred davant l'enèsima envestida. Calibrar les forces d'uns i altres. No és el mateix un govern PP-Vox que un Govern PSOE-Unides Podem. ERC ha aguantat la pressió i ha mostrat que ha vist la jugada en el seu conjunt. Dit això, m'agradaria que una expressió molt semblant al PNB en versió catalana també hagués participat en l'èxit de la investidura.
Una trucada de Londres
La dreta econòmica, política i judicial s'ha mobilitzat els últims dies pensant que l'arribada d'Unides Podem al Govern és el final del règim de lliure mercat. Veurem coses però em sembla que serà un govern on es podran assimilar les contradiccions. Peculiar el canvi del sentit de vot del diputat del partit Regionalista de Cantàbria. Miguel Ángel Revilla és bàsicament un exsindicalista de cor socialista amb tocs d'un populisme local i xaró. Pedro Sánchez el va haver de trucar personalment els últims dies per confirmar el sentit del seu vot... però no s'hi posava. Què hi podia haver més rellevant que la trucada del president del Govern per a Revilla. La trucada d'Ana Botín, presidenta del banc Santander, des de Londres. I així van anar les coses.
Bolívia
No em deixa de captar l'atenció la visita de dos diplomàtics espanyols a quarts de vuit del matí d'un dissabte a la residència de l'ambaixadora de Mèxic a La Paz. No em deixa de cridar l'atenció quan s'han fet públics els documents pels quals els GEO, la unitat d'elit de la policia espanyola que va acompanyar els dos diplomàtics, estaven en una missió al país només del 14 al 28 de desembre, just el dia dels incidents. M'ha arribat molta més informació, que intentaré ordenar per als propers dies.
El nou Regne Unit
i Europa
Queden 26 dies per a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. He escrit vàries vegades que això pot portar a la pèrdua d'alguna part del Regne Unit, especialment Irlanda del Nord. Però el govern anglès ja està treballant en un nou acord comercial amb Estats Units. L'antiga colònia serà el nou germà gran de l'antiga metròpoli. Els acords comercials obriran les portes a productes americans amb menys exigències mediambientals i menys garanties en el camp alimenti. La City de Londres es pot convertir en el Singapur d'occident. Ho tenen ben imaginat. Més que mai europeistes, però d'una Europa que haurà de buscar nous aliats per tenir massa crítica. I els seus aliats potencials es troben a l'est de les fronteres de la UE i al sud del Mediterrani. Amb una diferència. Fins ara la Unió Europea, al dictat d'una certa política exterior americana, volia atreure països exsoviètics sense parlar amb Moscou. Ara l'única alternativa que té és entendre's amb Moscou. El primer que ho ha vist i s'hi ha posat mans a l'obra és el president francès Emmanuel Macron, que està fent una molt bona política exterior que no li deixa de provocar grans incendis interiors.
Una obra pendent
Ara que ja és una realitat la gratuïtat de l'autopista entre Tarragona i Alacant, ara que queda un any i nou mesos perquè ho sigui entre Tarragona i la frontera francesa... mirant el mapa, només hi ha una autovia realment pendent de fer a les comarques gironines. El tram Besalú-Figueres de l'A-26. Són pocs quilòmetres i d'una orografia no pas difícil. Seria la culminació d'una obra molt ben negociada el 1996, quan uns polítics catalans també eren indispensables a Madrid. He llegit que una diputada nova diu que està impressionada pel brogit de la cambra i que hauran de mirar de millorar l'educació dels diputats. Mentrestant, que alguns altres s'ocupin de les inversions a Girona. Del Govern espanyol que naixerà la setmana que ve, en sortirà un projecte de pressupostos generals de l'Estat a presentar immediatament a les Corts Generals. Els nostres representants, gent que sempre tindrà el meu reconeixement, tenen feina urgent, que el proper pressupost, en setmanes, sigui bo per a les comarques gironines.
