Està bé que els polítics es presentin a les eleccions per resoldre problemes personals o familiars. Si n'hi ha que gràcies a un escó al Congrés han trobat parella -trencant o no amb l'anterior, depèn de l'habilitat de cadascú per dur doble vida-, si el mateix Matamala admetia que volia ser senador només per la covardia d'enfrontar-se a un judici -pel qual ni tan sols ha estat citat, o sigui que es tracta de covardia endògena, que és la pitjor de les covardies-, normal és que hi hagi diputades sense altra aspiració que treure la germana de la presó. A la Montse Bassa no és que la governabilitat d'Espanya li importi un comí, és que li importa un comí tot el que no sigui ella i la seva família.

D'entrada cal deixar clar que un comí no és un pebrot, per més que alguns mitjans hagin traduït així l'expressió « me importa un comino la gobernabilidad de España», suposo que per evitar confusions amb el pianista de Waterloo. Si Montse Bassa hagués dit que li importava un Comín, hauria frustrat tot acord entre ERC i PSOE, perquè el Comín té un valor de mercat molt inferior al comí, i tal ofensa no l'hauria perdonat Pedro Sánchez.

Deixem l'horticultura i tornem a la política. Anys enrere, els polítics es presentaven a les eleccions amb la intenció de resoldre temes insignificants, com millorar les infraestructures, lluitar contra l'atur, augmentar la seguretat, i altres bajanades que a ningú interessaven. Amb el temps hem descobert que tampoc no les solucionaven, així que és lloable que es dediquin a resoldre els seus propis problemes i ens deixin als ciutadans que resolguem els nostres. Les campanyes electorals seran molt més interessants.

-Voteu-me, que si surto elegit, miraré que m'anul·lin les multes de trànsit.

-Voteu-me a mi, que així em concediran la llicència d'obres per al garatge de casa.

-Si surto jo elegida, faré que el banc perdoni els deutes al meu pare.

-Jo intentaré que la meva germana surti de la presó!

Almenys així els votants podran estar segurs que els seus diputats miraran de complir les promeses.

No és que Montse Bassa sigui la primera persona que es fica en política per interessos privats, però almenys és la primera que ho ha admès des del mateix Congrés. De fet, a Catalunya és una tradició, el mateix Jordi Pujol va resoldre els seus problemes amb la justícia per l'afer de Banca Catalana gràcies a aquest catalaníssim mètode. ERC es mostra digna hereva del pujolisme, fins i tot en aquest aspecte. El problema és que cada cop que Montse Bassa hagi de sortir a la tribuna d'oradors, ja sigui per parlar dels pressupostos de l'Estat, ja sigui per debatre una reforma de la Llei d'Hipoteques, posarà la veu engolada de Francisco Umbral, i cridarà:

- Yo he venido aquí a hablar de mi hermana!

I d'aquí no la trauran. Acabada la legislatura, si la germana encara purga pena, podrà guanyar-se la vida per les tasques de Madrid, fent monòlegs sobre el tema, suposant que a algú li interessi.

Montse Bassa ha dit amb tota naturalitat que li importa un comí Espanya, i des d'aquí s'agraeix tanta sinceritat. El que no deu saber, és que a la majoria d'espanyols els importa un comí que la seva germana estigui a la presó. I això són molts més comins dels que pot arribar a imaginar.