12 de gener de 2020
12.01.2020

Any nou, vida vella

12.01.2020 | 06:00

Em vaig estrenar en aquest diari a principis de juny del 2016. Tres anys i mig, i prop de dos-cents articles després, fent-ne un cada diumenge, saludo l'any 2020 i a vosaltres amb un agraïment. Alguns escriptors ens prenem l'article setmanal, la columna com un gimnàs pagat. Un lloc on entrenar-se. Un indret on mantenir el to, treballar la musculatura i la fibra de la prosa, assajar maneres de dir i opinar amb la màniga ampla –cobrant.
Durant aquests tres anys i mig han passat coses. Rosalía és més famosa que no pas Sílvia Pérez Cruz i la Costa Brava ha estat una mica més mossegada, tot i la moratòria recent. Hem vist i patit el primer d'Octubre, Javier Cercas s'ha endut el Planeta i Jordi Pujol no ha passat per la presó. Ha mort força gent a mar. Els assassinats i les agressions masclistes no han minvat. Més d'un s'ha comprat un d'aquests assistents digitals que estan de moda, que entres a casa i els demanes que posin música i apugin la calefacció. Més d'un, tip de cridar consignes al buit, ha optat per tornar a posar-se ell mateix la música.
Començar un nou any i passar revista és connatural. Us haig de confessar que tenir columna en aquest diari, ininterrompudament, durant aquests tres anys i mig, a mi m'ha ajudat a fixar el temps, els fets i les idees. Obro la carpeta on guardo els articles i, només passant els ulls pels títols, prenc consciència de la quantitat de coses que m'han cridat l'atenció. També en surt un mapa dels estats d'ànim, de les conjuntures polítiques, socials, culturals. La constel·lació de temes i dèries. Les defuncions.
Arribats en aquí, i com que de moment no he rebut cap trucada del director per dir-me que m'acomiada, enceto l'any 2020 amb les papallones de voler saber què ens depararà. Quins artistes emergents, ara no els coneixen ni a casa seva, faran el do de pit? Quines velles glòries de la política passaran avall? La Costa Brava, els Empordans, Catalunya i el més enllà, què hi haurà? Quantes vegades canviaré d'opinió, sobre fets i gent que creia apamats? Javier Cercas guanyarà el nobel? Ara no es tracta de cridar el mal temps, però, i les Gavarres? Aguantaran un any més sense cremar-se? Deixem-ho.
Enllà d'un gimnàs pagat, aquest espai dominical també és una finestra. O un espiell per sotjar, articulista endins i columna enfora, quin és el paisatge interior i exterior dels lectors. Esporàdics o recalcitrants, passats aquests tres anys i mig encara me'n faig creus, que cada diumenge em puguin llegir. N'estic molt agraït. I per això he dedicat aquesta segona columna de l'any 20 a la recapitulació, una mica a la projecció i sobretot, tot i que potser no ho sembli, a la promesa que, si no hi ha cap contratemps estrany, cada diumenge continuaré sent aquí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook