Ja tenim govern, que ve a ser el mateix que tenir gel per a la nevera o corda per al rellotge. La nevera no necessita gel des de fa anys (el fabrica ella) i els rellotges van amb piles. El govern, aquí, a França i també segurament a la Xina, ha esdevingut un subproducte de les relacions econòmiques, valgui la redundància, ja que no hi ha relacions que no siguin econòmiques. Allò que no és capaç de monetitzar-se, inclosos l'odi i l'amor, no existeix. María Teresa Campos acaba de treure-li una pasta a l'assumpte de la seva ruptura amb Bigote Arrocet i els ducs de Sussex s'estan fent d'or amb la seva separació de la corona per antonomàsia, signifiqui el que signifiqui antonomàsia. Cristina Cifuentes, per la seva banda, no va a Supervivientes perquè no ha arribat a un acord financer amb l'empresa (ja traurà uns cèntims al desacord). Pel que fa a l'IBEX 35, ha superat la barrera dels 9.000. I tot ha succeït sense que hi hagués govern, per aquest motiu a molts els importa un rave el seu establiment.
Però està bé que existeixi. Hi ha gent a la qual li agraden els fulletons, lectors que són capaços d'arribar fins a la pàgina set-cents de novel·les insuportables per a les quals el primer consell de ministres constitueix aquest final feliç que estaven buscant des que van obrir el best-seller de l'actualitat. Nosaltres som més partidaris de les resolucions ambigües de Patricia Highsmith. El govern, ben mirat, és una ortopèdia del capital, d'aquí també la seva aparatositat. Serà entretingut veure com funcionen les seves articulacions de titani greixades amb les llàgrimes de Pablo Iglesias, però molt ens temem que el món no canviarà en allò que hauria d'haver fet en el seu moment. La societat de l'espectacle era això: veure ploriquejar de gratitud els líders que aconsegueixen per fi els seus objectius personals.
Significa que el telenotícies no dona notícies ja. Dona no-notícies. La revelació que tenim un govern sancionat pel cap de l'Estat és la gran no-notícia del costerut gener i ha saltat a les pantalles amb el mateix discurs que el començament de les Rebaixes o la ruptura de María Teresa Campos amb Bigote Arrocet. Algú ingressarà uns euros amb això o amb allò, però per a la majoria, com per a Julio Iglesias, la vida segueix igual.
