El recent i primer govern de coalició a Espanya és una situació freqüent a Europa a la qual no estem habituats i que des del primer moment està provocant nerviosisme, enrenous i desqualificacions. M'agradaria aportar uns aclariments senzills per si poden millorar la comprensió d'aquesta situació «políticament nova» a casa nostra.
Cada vegada és més probable i freqüent que els partits en no aconseguir majoria hagin de governar en coalició precisament per garantir la governabilitat. Aquesta situació exigeix una anàlisi profunda i seriosa atès que cada vegada serà més freqüent. És cert, no obstant això, que les coalicions tenen mala fama a Espanya ja que es considera que perdem governabilitat i guanyem inestabilitat. Es creu que es faran menys coses perquè en posar-se d'acord amb partits de preferències molt diferents o enemics tradicionals pot paralitzar l'acció política i fer que els problemes s'acumulin.
Aquestes pors són sovint injustificades i no hi ha cap mena de dubte que passar d'un sistema bipartidista a un sistema multipartidista és generalment una oportunitat de millora tant en decisions i actuacions sòlides com de cara a potenciar la participació ciutadana. Estudis recents ( Johannes Lindvall, Torben Iversen, David Soskice, entre d'altres) mostren com els governs de coalició tenen una gran capacitat d'escometre reformes ambicioses i impensables en altres circumstàncies.
Bàsicament els avantatges d'aquesta manera de governar són: i) Eludir l'immobilisme polític i la ingovernabilitat; ii) «Forçar» el debat de les diferents propostes polítiques fins a nivells que a priori els partits no farien per la seva incapacitat per a qüestionar les seves pròpies propostes i de fer autocrítica; iii) Si finalment es governa sobre la base d'un debat profund i considerant els diferents interessos i limitacions de les propostes, probablement s'arribarà a acords més sòlids i de major continuïtat; iv) Si governar en coalició mostra que les praxis polítiques dels partits i representants tenen solidesa i generen resultats positius, automàticament les altres formacions es troben obligades en principi a refinar i millorar les seves propostes sobre la base d'aquests fets.
Un exemple clàssic d'assoliments de governs de coalició (entre partits de centre esquerra i centre dreta) es aconseguir flexibilitat i seguretat en decisions polítiques com per exemple la combinació de flexibilitzar el mercat de treball a canvi de reforçar les polítiques socials. Quan no hi ha ni guanyadors ni perdedors absoluts les reformes es consoliden, perpetuen i sobreviuen malgrat els canvis de color polític. Contràriament, les reformes de partits monocolors representen un bonic plantejament ideològic però acaben sent fràgils com el cristall, ja que l'inevitable pèndol de l'alternança política tard o d'hora els trenca. Els governs multipartit freqüentment poden fer o fan més coses millors, però per damunt de tot: fan menys coses pitjors. En necessitar el suport de diversos partits, la corrupció disminueix dràsticament, les baralles ideològiques i personals es redueixen i sobretot el control dels uns sobre els altres es fa una realitat política. Normalment també són més progressistes, en el sentit que es resolen més problemes en comptes d'enquistar-los, pel fet de donar prioritat a la resolució del problema i no a la confrontació ideològica que sempre és poc operativa i realista.
Sens dubte la coalició també implica riscos especialment quan manca el tacte polític delicat i sobri i el respecte entre partits i polítics. Els desavantatges bàsics són: i) En governar en coalició, els partits que governen no podran aplicar el seu programa; ii) Conseqüentment els partits s'eximeixen de la responsabilitat que pugui comportar el no complir amb el seu programa; iii) En cas de decisions incorrectes i deficiències de govern, l'excusa sempre és atribuïble al soci o socis de la coalició.
Hem de concloure dient que els governs de coalició han de considerar-se una alternativa tan vàlida com els governs monocolors de majories absolutes i que una equilibrada alternança de governs monocolors de diverses tendències amb les de coalició poden ser la millor manera de resoldre problemes polítics transversals i complexos. La coalició pot ser una font d'experiència i ensenyament per a tots els grups i ideologies. Esperem que els fets no em contradiguin i no estigui somiant truites!
