17 de gener de 2020
17.01.2020
Diari de Girona

William Morris, avui

17.01.2020 | 00:38
William Morris, avui

Els neoliberals han aconseguit el moment més gran d'alienació col·lectiva. Han triomfat en el procés de dimonització de la classe obrera ben definit per Owen Jones a Chavs: La demonización de la clase obrera (Capitán Swing). El gran mite del moviment obrer ha passat en els últims 40 anys de ser Marcelino Camacho de CCOO, de l'empresa Perkins Hispània amb el seu jersei de llana, a Belén Esteban. Qui va dir que la història sempre avança en un sentit positiu?

Ara tothom es considera classe mitjana. És curiós aquest fenomen que es dona precisament quan existeix un procés de depauperació de les classes intermèdies. Existeixen dos processos que convergeixen contra el benestar del poble. El primer, polític. El poder econòmic ha aconseguit, fent política, que les polítiques econòmiques siguin favorables als seus interessos d'una manera obscena. Per exemple tot el debat a Catalunya sobre l'augment d'impostos a aquesta «classe mitjana» és que els que cobren més de 110.000 euros l'any hauran de pagar 298 euros més. Els que cobren més de 220.000 euros pagaran 1.149 euros més l'any. Ostres, quin gran esforç fiscal i de solidaritat! No els fa vergonya protestar quan la immensa majoria de famílies catalanes no arriben als 20.000 a l'any? Ja ho deia William Morris l'any 1884: « la oferta y la demanda de que se habla es, por lo general, algo artificial: está sometida al imperio del mercado de tahúres».

El segon procés és el tecnològic. L'avenç tecnològic en comptes de significar un benefici per al poble és un problema. No és cert que només afecti a feines poc qualificades, afecta també i cada dia ho faran més, a feines molt ben qualificades i remunerades. Només cal veure tots els treballadors de la banca convertits avui en una espècie en extinció. També ho deia William Morris: « pese a todos nuestros inventos, bajo el actual sistema ningún obrero trabaja una hora menos debido al ahorro de una de esas máquinas 'ahorradoras de trabajo', según las llaman».

Avui quasi tothom és treballador per compte aliè. Antigament es diferenciava entre els de granota blava, treballadors de tallers i fàbriques i els de coll blanc, els de les oficines. Avui quasi tots són treballadors de coll blanc, tothom treballa davant d'una pantalla d'ordinador, però això no obsta que aquests siguin falsos autònoms subcontractats que no arriben ni a mileruristes.

Marx deia que el sistema capitalista creava falses necessitats. I no s'imaginava que existiria Internet i els mòbils. Més alienació impossible. Morris ho remata. Ens diu que acceptem el fet que « las máquinas nos dominen en lugar de servirnos».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook