26 de gener de 2020
26.01.2020

El dietari

26.01.2020 | 06:00

Dissabte
Curiositat per Catalunya

El periodista Víctor Fernández recupera un manuscrit inèdit de Josep Pla de l'any 1926 on l'escriptor de Palafrugell es defineix així: «Soc nacionalista català i demano a tots els homes sensibles d'Itàlia una mica de cordialitat i de curiositat pel nostre problema». Era a propòsit d'un llibre que es va publicar per donar a conèixer la cultura catalana a Itàlia. Hi apareixien textos de Carner, Pla, Rusiñol o Maragall. Pla, com molta gent ha continuat practicant en aquest país, va suportar la terrible col·lisió entre el sentiment i el raciocini. També el bany de realitat que representa que tants anys de litigi evident amb Espanya, ni Itàlia ni cap país d'aquest context europeu, hagi tingut mai cap curiositat ni simpatia pel problema català.

Diumenge
desalats
Sobre la festa de Sant Sebastià de demà, l'Ajuntament de Cadaqués comunica via Twitter: «Malgrat sa previsió de mal temps, segueixen en peu tots ses actes programats. Si hi ha canvis s'avisarà demà pes matí». Deliciós.

El salat és un article en extinció a la Costa Brava. Dels indrets on s'utilitzava: Tossa de Mar, Begur, Blanes, només s'empra actualment i de forma guerrera a Cadaqués. Fer les comunicacions de l'Ajuntament fent servir el salat és un encert que podrien perdre nota la resta de poblacions on només salen les generacions en extinció.

Dilluns
el grup bielefeld

Com cada any per aquesta època, aquests dies hi ha a Portbou un grup d'alumnes de l'institut de Bielefeld. La universitat d'aquesta ciutat alemanya i la Universitat Oberta de Catalunya fan possible aquesta experiència. Amb la seva professora de filosofia, Maria Mateo Ferrer, s'endinsen en conceptes com la fugida, la joventut i el futur. I ho fan acompanyats per la poderosa presència que hi ha de Walter Benjamin en aquest petit univers fronterer on el filòsof jueu va morir. Entre els alumnes, hi ha refugiats sirians. Alguns kurds. Tots aquests nois van arribar a Alemanya essent el que aquí anomenaríem pejorativament MENAs. Ells mateixos han impulsat aquest projecte de recerca per crear una societat inclusiva. Bielefeld ens demostra que generar oportunitats no és només just, sinó indispensable.

Un dels moments poderosos de la seva estada d'enguany a Portbou ha estat una caminada fins a la caseta dels Alemanys, que era un punt de vigilància fronterer nazi. Un vestigi de l'ocupació de França. Els nois sirians no han quedat commocionats per la història del lloc, sinó per un fet màgic: passejar tranquil·lament per una frontera entre dos estats sense que ningú els dispari bales o bombes i sense passar gana. Allò que van patir ells no fa pas gaire, jugant-se la vida travessant muntanyes, singlades i camins feréstecs. En Muhammed, un dels nois refugiats, diu: «És esperançador saber que hi ha una frontera que es pot passar sense violència perquè això farà que en el futur potser se n'obrin d'altres».

Nosaltres podem participar en el respectuós scape town que s'ha creat amb visió i encert a Portbou per ajudar a «salvar Walter Benjamin». Però els joves sirians probablement patirien un sotrac emocional si hi participessin en veure transformat en oci allò que ells i Benjamin van patir. Les emocions no passen de pares a fills. Segurament per sort. Seria irresistible. Per molts memorials, reportatges, fotografies i relats dels avis, nosaltres hem oblidat les agrestes emocions de les fronteres. Sobretot els moments de terror i prostració com els que es van viure a la frontera de Portbou durant la retirada i la llarga dictadura.

dimarts
dalí seria possible?

Es compleixen 31 anys de la mort de Salvador Dalí. En 31 anys el món ha canviat molt. Fins al punt que em pregunto si el Dalí que encara fascina a milions de persones avui seria possible. En el context que la popularitat dels pintors és inexistent, que quasi no es compren quadres i que la sobreactuació no sorprèn ningú perquè vivim en un món sobreactuat. El surrealisme de Dalí i Breton basat a fer explotar la imaginació i la ment en tots els camps de la vida és probable que avui fos un moviment marginal.

dimecres
sobrevolar catalunya

Moncloa difon la notícia: el president del Govern, Pedro Sánchez, sobrevolarà Catalunya per comprovar els efectes de devastació del Gloria. Quan es sobrevola un paisatge fonamentalment es veuen colors verd, blau i marró. Bosc, aigua i muntanya. Des de l'aire no es distingeixen les persones ni es toquen els seus problemes ni patiments. No es veuen cases inundades a la Cellera de Ter o un servei de radioteràpia d'un hospital negat. La política fa massa temps que sobrevola els problemes i no posa els peus a terra.
Dijous epidèmia ferroviària

El desastre ferroviari de Catalunya, producte d'una inversió ultradeficient, està arribant a nivells d'epidèmia. És veritat que és una crisi recorrent quan hi ha desastres naturals, però cada dia és més insuportable pels torturats usuaris. Falta de trens, túnels d'accés a Barcelona sense capacitat, la línia africana del Maresme o la línia contemplativa de Puigcerdà. Zones de Catalunya sense ferrocarril. Incomunicació amb canvis sobtats d'horaris dels trens de l'alta velocitat. França. Això sí que és una autèntica zona catastròfica.

Des de fa temps estem davant d'una crisi ferroviària aguda que la política és incapaç d'abordar i ni tan sols sobrevolar.

divendres
som una aposta

Tothom es pregunta aquests dies per quin motiu no es van obrir les comportes de Susqueda quan hi havia una previsió de pluges desmesurades. Les informacions que han transcendit expliquen que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va realitzar una sèrie de càlculs de probabilitats i encerts sobre les previsions meteorològiques. I al final de grans raonaments i disquisicions tècniques es van preguntar: i si la caguem i buidem el pantà? En aquest cas voldria dir deixar sense aigua, a l'estiu, Barcelona i la Costa Brava, la qual cosa representaria una escaramussa política sideral que enriu-te'n tu de la Moreneta del conseller Baltasar. En canvi, sempre seran molt menors les protestes per les grans pèrdues econòmiques entre la pagesia i quatre indígenes de la conca del Ter causades per una riuada que es podria haver evitat. Diu l'enginyer Joan Vila que desembassant un 6% de l'aigua abans del dia 22 , s'hauria contingut la riuada.

A l'ACA van fer una aposta que podria haver estat dramàtica si hagués plogut més.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit