Salveu Walter Benjamin. Aquesta és la vostra missió». Així es tancava el vídeo promocional d'una nova proposta que fa pocs dies va ser eliminat del portal Portbou1940.cat. Diversos mitjans l'han recollida amb un cert interès i encara es pot veure a les xarxes socials. En línia amb un veritable boom al voltant dels escape rooms, aquest escape town titulat «Portbou1940» proposa als potencials interessats una estada de 24 hores a la població catalana. El preu és clar: entre 145 i 190 euros. L'objectiu, també: salvar Walter Benjamin, un dels intel·lectuals fonamentals del passat segle, de les urpes del nazisme i el franquisme.
La fugida de Walter Benjamin del règim nazi l'havia portat el 1933 a l'exili parisenc. Al setembre de 1940, amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, després d'una breu estada a un camp de presoners alemanys a Nevers i en aconseguir els visats necessaris per arribar als Estats Units, arribà a la frontera entre França i Espanya amb l'objectiu de marxar cap als Estats Units des de Portugal. El problema, però, era que no tenia l'indispensable document que calia per sortir de França i entrar legalment a Portbou. Per això, després d'una llarga i dura travessa muntanyenca, no fou autoritzat per la policia franquista a entrar legalment a Espanya. Davant d'un desenllaç que el portaria previsiblement a un camp de concentració francés una altra vegada, Walter Benjamin va decidir suïcidar-se la nit del 25 al 26 de setembre.
L'atracció per la seva figura és avui dia d'abast mundial. Més enllà del seu llegat en termes filòsofics, intel·lectuals i polítics, el seu tràgic i certament literari final hi ha contribuït decisivament. Els dubtes sobre la seva mort expressats al documental Qui va matar Walter Benjamin? ( David Mauas, 2005) i les especulacions interminables al voltant de la seva maleta han estat peces clau en aquesta construcció. Això, imaginem, ha fet possible que es pogués pensar que aquest escape town arribés a tenir una potencial viabilitat econòmica.
Tenint en compte la tensió que es deriva de posar en relació un producte comercial i el tràgic destí d'un dels pensador més rellevants del període contemporani, han sorgit veus en les darreres setmanes que han qüestionat el caràcter ètic d'aquest nou projecte. No és estrany. Com s'ha vist a la premsa i a les xarxes, les critiques ?plantejades per acadèmics com Nathalie Roux (Ecole des Hautes en Sciences Sociales) i Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona), entre d'altres? poden ser relacionades amb l'intens debat que es va produir a Holanda, quan el 2016 un escape room va intentar reproduir l'habitació d' Anna Frank com a escenari del joc.
Des del nostre punt de vista, hi ha almenys dos problemes en aquesta proposta. El primer està directament relacionat amb una qüestió d'ordre ètic i moral. Concebre un negoci a partir de la recreació d'un moment especialment tràgic resulta com a mínim qüestionable. El segon problema està íntimament lligat amb el primer: si el propòsit fonamental de l'activitat no rau en el benefici comercial sinó en la voluntat de donar a conèixer lúdicament una experiència històrica ?ja se sap: la gamificació és una de les «estrelles» d'una part de la nova pedagogia?, descontextualitzar l'experiència de Walter Benjamin del seu periple vital i del context europeu no sembla la millor manera de fer-ho. Concretament: com es pot transmetre l'experiència de l'intel·lectual berlinès sense tenir en compte que no hi havia manera de «salvar-lo»? Les seves opcions eren bàsicament dues aquella nit de setembre de 1940: el suïcidi o la deportació a un camp de concentració francès que el conduiria finalment a un altre camp alemany i a una més que segura mort. Per una altra banda, tampoc sembla la millor manera d'ajudar a donar a conèixer el llegat del seu pensament a través d'un format com el que es proposa, que contradiu obertament les tesis expresades per Walter Benjamin en el seu fonamental text Sobre el concepte d'història. On queden aquells que no tenen nom, els vençuts que no van arribar a la frontera i van patir la repressió feixista? Es tracta realment de «salvar» només Walter Benjamin?
Els debats al voltant de la banalització de l'Holocaust i els feixismes són intensos des de fa temps. Des de les selfies als diversos monuments memorialístics alemanys fins a la prohibició de jugar a Pokémon Go al camp d'extermini d'Auschwitz, molts fenòmens semblen confirmar les teories de Walter Benjamin sobre la modernitat i la cerca constant d'unes «novetats» a les quals els fenòmens commemoratius no poden ser aliens. Portbou, convertit en un necessari espai de reflexió i memòria al voltant dels exilis i les memòries col·lectives a través de la figura de Benjamin des fa dècades, sembla no poder escapar-se d'aquest procés internacional.
